Un dels polítics més decents de la recent historia d'Espanya va ser el palmesà, Felix Pons. En la seva darrera etapa professional com advocat, després d'haver dirigit el Parlament espanyol durant 10 anys amb un reconeixement unànime de tota la càmera, va defensar als veïns de la Llotja d'un malson que ja dura 30 anys. En les seves al·legacions davant el tribunal suprem contra la passivitat de l'Ajuntament , deia:
"¿Puede alguien imaginar o sostener que es una sociedad "a escala auténticamente humana" aquella en la que se pide el sacrificio del descanso, el sueño y la tranquilidad de cientos de vecinos para que otros miles ocupen ruidosamente calles y plazas por puro placer e interés privado, durante la noche y la madrugada? ¿Qué clase de humanidad inspira ese modelo?"
El problema de la turístització no és únicament dels veïns de sa Llotja, sinó que també passa a altres barris com Santa Catalina, Son Espanyolet, sa Gerreria, sa Calatrava, i altres.
Tampoc no es exclusivament un problema de renous, es un problema també de brutor al carrers, de vandalisme sobre el patrimoni, d'un us privatiu de l'espai públic, de saturació turística, de contaminació de l'aire , de pèrdua del teixit comercial tradicional, etc, etc. Per tan no és un problema focalitzat i controlat, sinó que el problema és el d'un model de ciutat que s'ha anat imposant els darrers 30 anys.
Als anys 90 la barriada de la Llotja es posà de moda i passà a ser un referent ciutadà de l'oci nocturn i un lloc interessant per viure o per invertir en segones residències d'estrangers. Els preus es disparaven i va créixer el nombre de locals nocturns, restaurants i hotels, cada vegada més intensos en renous, generant problemes importants en els veïns. Durant els anys 90 varen començar els conflictes importants entre veïns i comerciants amb la participació confusa de l'Ajuntament de Palma, que no ha sabut posar ordre i pau, de manera que els conflictes es varen fer cada vegada més intensos, amb períodes de molta tensió i violència oberta. Com a resultat, un abandonament progressiu de la població local.
La gentrificació ha actuat a favor dels compradors estrangers que han passat a ser ja l'any 2018 el 34% dels veïns, més del doble de la mitjana de Palma. La invasió de persones estrangeres al barri no significa cap voluntat de domini, però si te com a conseqüència la dissolució de la vida comunitària tradicional, una proliferació de negocis d'oci i turisme dirigits a la població estrangera, i per tan cada vegada menys freqüentat pels mallorquins. La població resident de tota la vida va perdent força i es va marginant dins lo que havia estat casa seva, o be tira la tovallola i se'n va a viure a un altre lloc.
Els barris son els edificis, carrers, comerços, institucions, però sobretot son els seus veïns, si els veïns se'n van, el barri desapareix. En el seu lloc apareix una altre realitat. En el cas de sa Llotja està clar, es converteix en un centre comercial turístic d'oci a l'aire lliure. Un model que defensen molts comerciants per tot el centre històric. Un model que inspira una humanitat diferent a la que la majoria de ciutadans defensam.
Presidint el barri, enmig d'un conjunt important d'institucions publiques en edificis molt rellevants que viuen d'esquenes al barri, està la Llotja. Edifici imponent del segle XV realitzat per l'arquitecte mallorquí universal, Guillem Sagrera. Després de moltes i diverses funcions que ha tengut l'edifici al llarg de la seva història, ara la llotja està buida. Només es visita tal qual, nua.
La Llotja ha acabat amb un ús predominantment turístic, com els altres grans edificis monumentals de Ciutat: la Seu, l'Almudaina i el Castell de Bellver. Poc a poc les seves funcions institucionals, socials o culturals han anat reduint-se per deixar pas al turisme excursionista d'unes hores.
És la buidor de la Llotja una metàfora que defineix el model de la ciutat que volem? Una ciutat que ja no es per viure, un parc temàtic pels milions de turistes que el visiten un parell d'hores ?
Dijous que ve, per un curt espai de temps, la Llotja servirà per presentar el llibre de Palma XXI sobre la Gentrificació a la Llotja i a Santa Catalina. Hi esteu tots convidats.
