Enyor els temps aquells quan en comprar un bitllet d’avió coneixies el cost total d’anar de Mallorca a Barcelona, Moscou o l’Havana. T’oblidaves de les maletes des del moment de la facturació, triaves finestreta o passadís i, un cop a bord, et donaven un diari i et convidaven a beure un suc.

Ara, contractes un vol i ho fas per Internet. D’entrada, et sembla que has aconseguit un bon preu. Immediatament et demanen si, a més, vols un cotxe i un allotjament. No pots explicar-li a la màquina que dormiràs ca la teva cosina, i ells insisteixen un dia sí l’altre també que necessites un hotel.

Quan ja deixen d’emprenyar-te amb el lloguer del vehicle, comencen a advertir-te que està obert el check-in. Volen dir-te que et convé treure la targeta d’embarcament. Decideixes fer-los cas i comences a barallar-te amb una pàgina web que sembla de primer d’EGB per als programadors que l’han dissenyada, però que per a tu és més difícil de resoldre que el criptex, l’artefacte que preserva els document amb el gran secret, que Dan Brown empra a El codi Da Vinci.

Un cop obert el criptex de l’aerolínia descobreixes que, quasi sempre, treure la targeta d’embarcament té un cost. Tu fas la feina i ells la cobren. A més, si vols finestreta pot ser més car. Asseure’s a les set primeres files, també. Si desitges un seient devora la porta d’emergència costa uns euros més. Les companyies ho justifiquen perquè pots estirar les cames, jo imagín que augmenten les possibilitats de supervivència. Així, com més pagues, més protegit vas.

Penses haver acabat quan s’obre una nova finestreta a l’ordinador. “Vol facturar una maleta pel mòdic preu de 75 euros?” Espantat pel preu, enraones. “Quines possibilitats tenc de ficar en un equipatge 56x45x25 els abrics i la roba tèrmica que necessit per passar dos mesos a Sibèria?” Decideixes intentar-ho. Més que res perquè no entens que a una maleta de vint quilos li costi més el bitllet que a tu que, amb una bàscula amiga, en peses 85.

A l’aeroport seràs humiliat al control de seguretat mentre intentes que no et caiguin els calçons. Com deia l’enyorat Pedro Meaurio, “no tenc notícia de la detenció d’un sol terrorista als controls de l’aeroport, però he vist requisar unes pinces de depilació a una senyora de 80 anys”.

Un cop dins l’avió, descobreixes que el 97,5% del passatge ha fet el mateix raonament que tu. És impossible que 130 equipatges entrin en els armaris de la cabina per molt que les hostesses ho intentin amb coneixements d’enginyer industrial i força d’un boxejador dels pesos pesants. Oblidarem que durant el vol, un hoste idèntic a Mr. Bean, jur que ho he vist en un viatge de Palma a Londres amb Easyjet, t’ofereix bitllets per a un sorteig. Has de saber que has quedat condemnat a rebre publicitat de la companyia i de l’intermediari per a la resta de la teva vida.

Un jutjat de Madrid ha condemnat Ryanair per cobrar vint euros a una passatgera que duia una maleta de mà i una bossa. El Govern, que es considera avalat per la sentència, ha decidit obrir un expedient sancionador a la companyia perquè té dues denúncies semblants presentades per altres viatgers i per alguna associació de consumidors. Es parla de sancions de 300.000 euros.

Es diu que, abans, volar era una activitat elitista i ara és com prendre el bus. La diferència és que quan puges al transport per terra tens clar el preu i en un avió no saps el que t’acabarà costant. Mai no tornaran els vells temps de l’aviació, però una clarificació i simplificació dels preus i dels serveis oferits ajudaria a donar deu cèntims de felicitat als clients.