Tot el país va assistir fa uns dies a un acte que arribà tard, molt tard, per als que creim en la democràcia de la manera més plena possible. I, evidentment, per totes les víctimes que patiren directament o indirectament la dictadura que s'instaurà a partir del cop d'estat que perpetrà el vostre avi Francisco Franco amb els seus còmplices, i que sumí a Espanya en un dels períodes més foscos i desgraciats de la seva història.
Però vosaltres, en canvi, sou afortunats. Sí, sé que no m'enteneu perquè no heu estalviat insults i desqualificacions al govern socialista que s'ha limitat a treure, del Valle de los Caídos, les restes d'un dels dictadors més sanguinaris d'Europa, per enterrar-lo en un altre indret que no doni lloc a l'exaltació contínua de la seva memòria que s'anava practicant, una completa anormalitat democràtica. Per tant, m'explic: sou afortunats perquè l'Estat espanyol us ha brindat una oportunitat que la força repressora de Franco no tengué amb els assassinats durant i després de la Guerra Civil.
Vosaltres, a diferència de la gran majoria de represaliats, heu pogut enterrar al vostre padrí aprofitant un sistema legal, pilar de l'Estat de Dret, garantista de drets i llibertats dels ciutadans, que fins i tot us ha permès esgotar totes les vies judicials i administratives que heu emprat per aturar la voluntat popular aprovada el 2018 en el Congrés dels Diputats, l'impuls necessari per exhumar al dictador. Un procès, recordau-ho bé, que el règim que enaltiu no va proporcionar a cap de les seves víctimes.
Us llanç algunes preguntes. Quan vau agafar el taüt, us vau aturar a pensar per on passàveu? Éreu conscients que des del gran passadís de la nau central de la basílica del Valle, més de trenta mil cossos de víctimes de la Guerra Civil us contemplaven silenciosos? La majoria d'ells, sense identificar, amuntegats, com si es tractés de despulles animals. Una de les vergonyes més males d'empassar de la nostra història recent. Uns, els del bàndol "nacional", recopilats per a major glòria del règim Franquista per servir de fonament-ossari a un monument propi d'un boig megalòman com Franco. Altres, del bàndol de la legítima i democràtica II República espanyola, espoliats i profanats contra la voluntat o coneixement dels seus familiars. Vàreu sentir el més mínim remordiment? Vau replantejar, encara que fos per un segon, el vostre posicionament vers la memòria del vostre avi que portàveu dins el taüt, malmès físicament pel pas del temps, però que la memòria del qual molta gent a Espanya encara es resisteix a inhumar i l'incorpora a l'agenda de les seves accions polítiques?
I què me'n dieu de l'Església catòlica espanyola, sempre tan afí als vostres plantejaments? Aquesta vegada tampoc us han fallat. Us han donat alè en la batalla que heu plantat al Govern d'Espanya que l'únic que ha volgut durant tots aquests mesos ha estat donar dignitat a un procés que no es clourà definitivament mentre quedi un sol cos de represaliat sense identificar a les fosses comunes i cunetes del Règim. Sort hem tengut que, des del Vaticà, i per allò de no voler embrutar la imatge de Francesc I, que han aconseguit descafeïnar el despropòsit que planejàveu. Però, així i tot, heu tengut a alguns bisbes espanyols i al mateix abat del monestir del Valle, vinclats novament davant les botes de l'antic règim militar feixista. Si per ells fos, poca cosa hauria canviat des de 1975...
Per no parlar de la posició inexplicable d'una esquerra despistada i "purista" i dels nacionalistes catalans i bascs que fins i tot ha arribat a acompanyar-vos en la lletania de l'"ara no toca" o que han titllat l'exhumació de "funeral d'estat". Obvien que, lluny de ser això, ha estat un procediment presidit per una dona (sí, una dona, les que el Franquisme desterrà a les cuines i a un vergonyós paper residual a la societat desigual que sostenia), la Ministra de Justícia, actuant com a garant del compliment escrupolós de l'acordat democràticament per la majoria. Companyia extravagant, la d'aquestes veus, que han fet comparsa sense voler-ho dels partits de dreta i ultra dreta com PP, Ciudadanos i Vox que han cantat la lletra que heu escrit en els tribunals per evitar el que era un acte de dignitat i reparació vers les víctimes del Franquisme. Quina llàstima tot plegat, per nosaltres els demòcrates, que hagueu tengut aquests companys de viatge, però quina sort per vosaltres.
Amb la moderació i la legalitat us heu topat de front, un mur aparentment tou per aquells que criden a la violència i ens acusen de "bonisme" o "profanació", però que és més dur del que us podríeu imaginar perquè té la força dels arguments que enfonsen les seves arrels en els Drets Humans. Sembla que no hi estau avesats, basta veure les formes que heu demostrat aquests mesos i també el dia de l'exhumació.
De vegades maleesc aquest país que ha estat capaç d'assimilar el vostre joc, de normalitzar-vos fins i tot en el nivell més popular. I també reconec que queda encara molta feina per fer, el símbol de treure el dictador del Valle és un impuls més pels que tenim molt present el llarg camí que queda per recórrer: anul·lació de les sentències condemnatòries als represaliats durant i després de la Guerra Civil; resemantització del Valle de los Caídos i expulsió de la comunitat benedictina que l'ocupa; recuperació dels cossos dels assassinats que encara es troben a les cunetes i fosses comunes; etc.
Afortunadament des del passat dijous 24 d'octubre som més dignes, millors com a societat. Malgrat els vostres esforços, som afortunats de poder seguir avançant en la democràcia. Vosaltres, encara ancorats en el rancor a unes garanties democràtiques que no heu sabut valorar, també.
