La història d’Air Europa pot tenir per a Balears un desenllaç ja conegut: el d’Spanair. Scandinavian Airlines, Gonzalo Pascual i Gerardo Díaz Ferran crearen l’any 1986 la companyia xàrter Spanair, amb seu a l’aeroport de Palma. Uns anys després, entrà en la competència per les línies regulars nacionals i internacionals. El 2009, un suposat grup d’inversors catalans -en realitat la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona- compraren un 80% del capital. L’objectiu era convertir-la en una mena d’aerolínia de bandera i impulsar El Prat per tractar Barajas de tu a tu. L’ofensa, probablement fonamentada en fets reals, era que Iberia afavoria les connexions a través de Madrid en perjudici de la capital catalana. I d’altres ciutats, podríem afegir.
La conseqüència immediata fou el trasllat de la seu al Baix Llobregat, la pèrdua de llocs de feina i de poder de decisió des de Mallorca. El vol català amb Spanair només va durar tres anys. L’empresa s’estavellà el 28 de gener de 2012 després que les institucions públiques catalanes tudassin més de 200 milions d’euros.
Si les autoritats europees donen el seu vistiplau a l’operació de venda d’Air Europa al grup IAG, Mallorca en serà la gran perjudicada. I si la UE fixa límits excessius, deixaran en l’aire -i no és un joc de paraules- la continuïtat d’una empresa de la qual la família Hidalgo se’n vol allunyar.
És molt improbable que IAG, la nova propietat, mantengui la seu o les activitats de manteniment dels avions a Palma. La quantitat actual i les destinacions dels vols d’enllaç amb Balears es poden veure afectades. La unió d’Iberia, Vueling i Air Europa suma set de cada deu connexions de Palma. En un dia feiner sumen vint-i-cinc enllaços amb Madrid front a onze altres empreses. Si miram cap a Barcelona, ens trobam que arribaran a 30 viatges entre El Prat i Son Sant Joan en comparació als vuit de Ryanair.
Desconec quins són els avantatges que veuen en l’operació els Escarrer o els Fluxà. En qualsevol cas, els beneficiats no seran els illencs. Tal vegada les divisions internacionals dels hotelers. Allò que demostren l’experiència i la lògica empresarial és que les garanties que es donen avui poden ser fum en pocs anys. Ara es tracta de tranquil·litzar el Govern de les Illes, les patronals, els sindicats i els ciutadans. Però Iberia necessita rendibilitzar els mil milions de la seva inversió. La recerca del benefici s’encaminarà cap a la concentració dels serveis administratius, del manteniment dels avions i de la base d’operacions. A Madrid, per descomptat. Optimitzar recursos, és l’eufemisme emprat en aquests casos.
Si finalment la Unió Europea accepta la fusió tal i com s’ha pactat entre les dues propietats, Balears patirà una triple concentració. La primera és la de les connexions aèries perquè es reduirà la competència i, probablement, un augment dels preus.
La segona concentració serà la de les decisions a Madrid. Els executius de les grans empreses, no només de les aèries, s’instal·len a la capital espanyola perquè allà és més senzill quedar amb el secretari d’Estat o el director general per dinar al Lhardy i enlluernar-lo amb una botella de vi que costa 800 euros. Sempre s’ha dit que Jaume Matas es va corrompre a partir de la seva estada al ministeri, des d’on es relacionava amb els autèntics poderosos del país.
La tercera concentració serà la dels serveis centrals de la companyia. Les conseqüències negatives seran trasllats de personal no desitjats i pèrdues de llocs de feina.
La recentralització de l’Estat, que alguns denuncien i altres reclamen, és peccata minuta comparada amb la concentració empresarial.
