De les classes mitjanes a les classes excloses

El cas és que les grans xifres quantitatives són les següents: l'estimació de persones ocupades (almenys una hora durant la setmana de l'enquesta) és de 619.700, xifra que representa un descens de 1.900 persones ocupades (-0,3%) respecte al mateix trimestre de l'any anterior. La taxa d'ocupació total (quocient entre la població ocupada, i el nombre total de persones en edat, condicions, i voluntat de ser ocupades) se situa en un 61,54% (un -1,52% en termes interanuals). Val a dir que la taxa d'ocupació masculina és d'un 65,56%, i la femenina d'un 57,56%, amb una variació negativa interanual d'un -1,14%, i d'un -1,92%, respectivament. Pel que fa a la població aturada, l'estimació és de 55.200 persones, una xifra que, tot i les restriccions metodològiques de l'EPA per considerar que una persona està en situació d'atur, representa amb relació al trimestre estiuenc de l'any anterior un increment d'un 15,1% (7.300 persones, en termes absoluts). Finalment, en aquest conjunt de grans xifres quantitatives, cal fer esment que la taxa d'atur total (percentatge de desocupació entre la població en edat, condicions, i voluntat de ser ocupades) se situa en el 8,18% (1,02 punts percentuals per sobre d'ara fa un any), però atenció, mentre la taxa d'atur dels homes és d'un 8,18% (un +0,48% més que el tercer trimestre de l'any passat), l'increment en la taxa d'atur de les dones s'enfila més d'un punt i mig percentual en passar d'un 6,76% a un 8,39%.

Malgrat la pèrdua de població activa, i l'augment de l'aturada, el primer que fa el Govern de les Illes Balears és bravejar de la grandària del mercat laboral illenc. "Balears té un mercat de treball molt més gran que abans de la crisi" és el primer que es llegeix a la presentació governamental d'aquestes dades de l'EPA. Però, la grandària és el que més importa?

Anem a pams:

I.- El creixement de la població activa, és a dir, del nombre de persones de 16 anys i més que tenen ocupació o estan disponibles, i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball, s'explica per dos fenòmens: el demogràfic, i el que provoca la bombolla de la turistització sense límits. Sobre aquesta darrera causa de l'estirabot de la població activa de Balears, permeteu-me que manllevi dues idees del capítol intitulat Trabajo turístico y precariedad, signat per Ernest Cañada i inclòs en el llibre, recentment publicat, que sota el títol de Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Icaria, 2019) i editat pel mateix Cañada, juntament amb Ivan Murray, aplega un total de vint-i-dos autors i autores que reflexionen críticament sobre el fenomen global del turisme. El cas és que el coordinador d'Alba Sud explica, pel que ara interessa, la dificultat tòrica de definir el treball turístic diguem-ne stricto sensu. Tanmateix, després de desbrossar aquesta evident complexitat, queden pocs dubtes de l'aclaparadora turistització del mercat laboral de Balears. La segona idea manllevada és literalment la següent: "... a pesar del fuerte crecimiento del turismo, convertido en una de las principales actividades de la economía global, la calidad de empleo no parece mejorar, al contrario, los síntomas de una mayor precarización se multiplican". En el cas de casa nostra els símptomes esdevenen evidències només prenent en consideració que, segons les darreres dades de l'EPA, del total de persones assalariades més de quatre de cada deu tenien menys d'1 any d'antiguitat de contracte. Òbvia dir que molts d'aquests contractes són de curta i molt curta durada.

II.- El passat 9 d'octubre es va presentar el VIII Informe FOESSA (Fundación para el Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada) que, com és sabut, és una entitat lligada a Càritas. L'informe és demolidor pel que fa al mantra de "la situació laboral a Balears és bona perquè el mercat laboral creix molt" quan, per exemple, s'afirma que: "Es muy destacable en Baleares el elevado volumen de personas sustentadoras trabajando que están en el ámbito de la exclusión, el 46%. Y esta situación no ha parado de crecer desde el 2013, tanto por la mejora del crecimiento del empleo como por su peor calidad". Val a dir que la presentació del treball de FOESSA va ser coincident amb el de la Xarxa per la Inclusió EAPN-Illes Balears en el que, entre altres coses, es conclou que a l'arxipèlag "més 200.000 persones estan en risc de pobresa i/o situació d'exclusió social, però, per una altra, el cost de la vida ha augmentat, i, en conseqüència, el benestar de gran part de la població de les Illes Balears ha empitjorat".

Tot plegat permet avançar la següent hipòtesi: En termes de cohesió social, la grandària dels mercats laborals no és el que més importa. Ans al contrari, el punt veritablement important és el grau d'integració social que proporciona el treball remunerat. Les grans xifres de població activa i ocupada si, a conseqüència de les polítiques de precarietat, no aconsegueixen que els anomenats "ascensors socials" es posin en funcionament ascendent, ens obliga a posar el focus sobre les desigualtats que es provoquen, i a canviar-lo de direcció: De la zona confortable de les, més o menys malmeses, classes mitjanes, a la de la creixent zona democràticament incomoda de les classes excloses.