Vox i els independentistes tenen un programa polític comú: a tots dos els agrada força i proposen aixecar fronteres. Alguns les volen físiques i amb imponents murs. Altres les promouen psicològiques i farcides de prejudicis. Les desitgen per crear guetos o marginar. També per aïllar o aniquilar, si no físicament, al manco culturalment a aquells que no pensen com ells.

Durant dècades es va atribuir a Yuri Gagarin, el primer home que fou llançat a l'espai exterior, una frase semblant a "som al cel i no veig Déu". Avui dia sembla que qui digué unes paraules semblants fou Nikita Khrusxov, líder de la difunta Unió Soviètica entre 1953 i 1964. Allò ben segur que no va observar Gagarin són límits polítics o ratlles com les dels mapes que estudiàrem a les escoles. Basta allunyar-se un parell de kilòmetres de la superfície de la Terra i desapareixen les fronteres creades pels homes. Si anam més enfora, ja no es diferencien ni els continents. Com demana el poema de Konstantinos P. Kavafis: "Has de pregar que el camí sigui llarg, /que siguin moltes les matinades / que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, / i vagis a ciutats per aprendre dels que saben".

Santiago Abascal ha dit aquesta setmana que crearà "un mur infranquejable" a la frontera entre Ceuta i el Marroc. El motiu és que a Espanya no hi cab tota Àfrica, encara que sembla que no és cap problema que hi vengui tota Europa. Immediatament després admeté que aquells que fugen de la set i la misèria obriran noves rutes. No deixa de ser un reconeixement que les fronteres no serveixen de res quan a un costat es moren de fam i a l'altre d'indigestió.

Antonio Salvá es mereix tot el respecte com a metge, pare d'una víctima d'ETA i polític candidat a un escó al Congrés dels Diputats. Però no és lingüista. La frase "aquí mai s'ha xerrat català", que pronunciava aquesta setmana a Onda Cero, és falsa. Fins i tot si admetéssim que la parla mallorquina ha esdevingut un nou idioma, la seva afirmació seria errònia. Ho diuen els documents i tots els lingüistes, inclosos els de la Real Academia de la Lengua Española. Salvà i Vox aixequen murs contra la unitat idiomàtica. Pura estratègia. A uns indrets volen homogeneïtzar i a altres dividir.

Els independentistes cada cop més obliden les motivacions culturals i lingüístiques per defensar la secessió. El seu nacionalisme ha esdevingut econòmic i addueixen raons monetàries. S'assemblen a Vox. Volen aixecar barreres entre la suposada riquesa dels catalans i la també suposada pobresa de la resta de l'Estat, que segons ells s'alimenta de la productivitat dels catalans. Aquest missatge ha entrat amb força entre aquells vinguts de fora, abans menyspreats com a xarnegos i avui convertits en capdavanters dels moviments independentistes.

Sorprèn que part de l'esquerra faci seguidisme de la burgesia, ahir representada per Convergència i avui per Junts per Catalunya, el PdeCat o el darrer partit que hagi inventat Carles Puigdemont. La solidaritat proclamada pels teòrics de l'esquerra sempre ha jugat a l'internacionalisme, no al localisme.

Enfront de tants de divididors, cal reivindicar aquells que volen rompre barreres, fronteres i murs. Andrés Rábago publicà durant molts anys les seves vinyetes, en el seu cas no podem parlar d'acudits, al Diario de Mallorca. En una d'elles definia la paraula frontera: "Es diu del lloc on acaba una bogeria i en comença una altra". Recuperem el seny i esbuquem les fronteres de tota mena que alguns s'afanyen a aixecar.