El passat 9 d'octubre tingué lloc la presentació del VIII INFORME FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears, a càrrec de Raúl Flores Martos, secretari tècnic de la Fundación FOESSA, que fou constituïda l'any 1965 amb l'impuls de Cáritas Española amb la finalitat de conèixer de manera objectiva la situació social a Espanya.

D'acord amb els resultats de l'informe, les taxes de desigualtat han augmentat: Balears se situa entre les regions espanyoles, i fins i tot europees, amb les taxes més elevades. Augmenten les diferències socials perquè la població més rica és cada vegada més rica. Balears és la tercera CCAA amb més exclusió: 1 de cada 5 persones pateix exclusió social (21.5%). Malgrat la millora dels nivells d'integració social, 98.000 ciutadans es troben en exclusió severa.

Els indicadors de conflictivitat social han augmentat en els darrers cinc anys, principalment tres: les addiccions, els maltractes físics o psicològics i les relacions veïnals o familiars conflictives. El 19.6% dels treballadors es troben en situació d'exclusió; un 8.6% en exclusió severa. La temporalitat, la parcialitat i la precarietat laboral generen pobresa i exclusió. El problema de l'habitatge afecta al 27.5% de la població: 120.000 persones viuen en un habitatge inadequat (barraca, estructura temporal, massificat...) i 85.000 en un d'insegur (sense títol de propietat o arrendament, avís de desnonament o situació de violència familiar o de parella).

Per a elaborar l'Informe, es parteix d'una enquesta (EINSFOESSA) que a les Balears s'ha passat a 653 llars i a 1.543 persones. 125 investigadors de 30 universitats, 9 dels quals pertanyen a la UIB, redacten l'Informe a partir dels resultats. La suma ponderada de 35 indicadors permet construir l'índex sintètic d'exclusió social, que classifica les llars i la població en quatre categories: inclusió plena, inclusió precària, exclusió moderada i exclusió severa.

Hi ha altres dades que també ens mouen a la reflexió: el percentatge de discriminació percebuda és el doble que a la resta de l'estat; la consolidació de la major exposició de les famílies amb infants i dels joves a l'exclusió social; la baixa participació a les convocatòries electorals i la pertinença a organitzacions és quatre vegades més baixa a les llars en situació d'exclusió social.

Des de Càritas acollim les dades de l'informe no com un exercici teòric, sinó com una eina per a entendre la realitat i transformar-la "des del lloc social dels oblidats i descartats", com assenyala Sebastián Mora, un dels autors de l'estudi.

Ara comença la vertadera tasca: seguir analitzant els resultats de l'estudi, donar-los visibilitat, denunciar les situacions d'exclusió i col·laborar amb la resta d'entitats i amb les administracions per a trobar solucions que transformin la nostra societat.