14 de septiembre de 2019
14.09.2019

Gràcies, Tomeu!

13.09.2019 | 19:44
Gràcies, Tomeu!

Si cercau a la wiquipèdia l'entrada " Tomeu Suau" trobareu que és un sacerdot i activista social mallorquí que, entre altres reconeixements, va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva tasca educativa a la barriada de sa Indioteria, on fundà el club d'esplai Jovent, tasca que posteriorment va fer extensiva a es Pont d'Inca, on impulsà el club d'esplai Utopia i dinamitzà de valent un nucli urbà més aviat apàtic en tot allò referent a la formació del jovent i la promoció dels valors inherents a la seva educació i desenvolupament.


Vos cont tot això perquè l'altre dia me'l vaig trobar a la plaça de l'església de la qual ha estat rector fins fa ben poc, càrrec que simultaniejava amb el de la parròquia de sa Indioteria. A dir ver el vaig veure amb les ombres un tant mortes, com deim en mallorquí, vull dir més aviat tristoi i un pèl desanimat. Amb un deix de malenconia als ulls em va dir que deixava es Pont d'Inca amb un cert sentiment de fracàs, de no haver aconseguit tot allò que s'havia proposat. No vaig poder estar-me de dir-li que, si hi havia algun adjectiu a les antípodes de tot allò que havia fet pel poble, aquest era sens dubte el de fracassat, tal com ell afirmava. En són una bona prova els centenars d'al·lots que s'han format a través dels monitors als quals ell va saber engrescar en la seva curolla per aconseguir un món millor i més just, que al cap i a la fi era allò que sembla que pretenia Jesucrist, el seu líder espiritual i raó última de la seva inquebrantable fe catòlica.

No ha estat un capellà a l'ús, en Tomeu, certament. Criticat pels sectors més conservadors, que vivien tota aquella eclosió del jovent pontdinquer com una mena de rebumbori forassenyat, ha patit de prop la incomprensió i la indiferència envers la seva tasca. És i era caparrut, és vera, però tal vegada aquesta fermesa i obstinació han estat els factors que han propiciat un dinamisme mai vist al poble. Li agradava el teatre, disciplina artística que va estudiar quan era jove i que barrejava sovint amb la litúrgia per tal d'atreure el major nombre de parroquians possible. He de confessar que en alguna ocasió no m'he sentit del tot còmode en aquestes posades en escena; però d'allò que estic convençut, al capdavall, és que el que movia a actuar així en Tomeu era la immensa necessitat que tenia d'estimar i de fer alguna cosa pel bé de la comunitat, encara que els instruments utilitzats no fossin sempre els més ortodoxes.

Fins i tot s'altre dia, després de parlar breument amb ell i d'haver-me manifestat el seu desencís a l'hora de fer balanç de la seva pròpia obra social i pastoral, vaig pensar si no n'estava fent, de teatre. M'és ben igual: em concediré el benefici del dubte i reivindicaré la figura i la tasca d'un home essencialment bo, amb totes les virtuts i els defectes inherents a la nostra condició humana. En Tomeu se'ns jubila als 75 anys després d'haver aconseguit, entre altres gestes, pal·liar els devastadors efectes de la droga a sa Indioteria en els anys 80 i injectar a canvi una considerable dosi d'il·lusió i esperança entre la joventut d'aquella barriada. Tot això a banda del seu activisme social en favor dels més humils i desfavorits (conten els qui més el coneixen que són innombrables les vegades que es va deixar "robar" la cartera...), un activisme que tenia poc de prèdica i molt de testimoni, amb tots els matisos que hom hi vulgui trobar.


Ara, que la seva salut passa per un moment un tant delicat, és quan pens que en Tomeu necessita sentir aquest reconeixement per part dels que d'una manera o l'altra ens hem beneficiat del seu mestratge. Amb tots els emperons que vulgueu, insistim-hi: no hi serà de més esmentar aquí allò de que qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. No seré jo qui ho faci, ben alerta. I si al llarg d'aquestes línies m'he permès de llançar-li algun macolí ha estat per ventura a causa de l'enveja i l'admiració envers un home que ha viscut en coherència amb les seves idees i la seva fe. És a dir, amb tot allò que l'ha bastit com a persona i com a sacerdot, fins al punt que es fa difícil destriar on comença un i on acaba l'altre.

Esper no haver fet llarg, Tomeu. Sigui com sigui, gràcies, pel teu exemple, per la teva generositat i també per la teva caparrudesa, sense la qual probablement moltes de les fites aconseguides haurien quedat en meres curolles de capellà bonhomiós i benintencionat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!