Arran del renou mediàtic que s'ha organitzat després de la publicació de la carta dels germans Pou, i de les reaccions generades, tal vegada convindria fer algunes puntualitzacions sobre el tema.
S'ha de destacar que a la carta hi surten dos conceptes importants, ambdós reconeguts a la nostra constitució: el dret a la propietat privada (article 33) i el dret a gaudi de l'entorn natural (article 45), els quals desemboquen en un tercer concepte, també important, com és la conservació del patrimoni natural.
És un fet que a Mallorca hi ha un concepte de la propietat privada molt diferent al de la resta de l'Estat Espanyol. L'origen l'haurem de cercar a les conseqüències del Llibre del Repartiment: el rei en Jaume divideix el botí entre els senyors, de tot pelatge, que l'han ajudat, els quals ho fan a la vegada entre els seu servidors i així successivament conformant un puzle de grans i petites propietats fins arribar a l'actualitat. El fet insular i l'escassetat de recursos feren créixer el sentit de propietat, i per això trobam parets de partió fins als cims de les muntanyes. Aquest fet, en general, és inaudit a la península, i per això costa a la gent de fora entendre que a Mallorca els cims o els penya-segats tenen propietari. Però és així. Els que som d'aquí sabem on, quan i com podem fer la nostra activitat muntanyenca evitant confrontacions estèrils. Ja ens agradaria que els propietaris ens obrissin les portes per convidar-nos a practicar el nostre esport, però molt sovint no és així, i amb la llei a la mà, la raó és seva.
És cert que també es reconeix legalment el dret al gaudi, sempre amb respecte, del medi ambient. El que passa és que a Mallorca el medi natural és molt reduït i la pressió humana ha anat en augment en les darreres dècades. Ja se sap que quan augmenta el nombre de persones que practica qualsevol activitat, augmenten en proporció els indesitjables, i basta que un cap de setmana a algun muntanyenc passat de testosterona se li creuin els cables perquè rebi tot el col·lectiu. Entre els escaladors, com entre els propietaris, hi ha de tot, i els que més renou fan -que sempre són pocs- normalment són els que donen mal nom a la resta.
Tamara Lunger. TAMARALUNGER.COMPer la fragilitat
Tots els governs autonòmics que han passat pel Consolat de la Mar des de la declaració del PORN de la serra de Tramuntana, se'n han plantejat la revisió, però ningú ho ha fet. Tots sabem que té errades, incongruències i declaracions difícilment justificables. Però ningú posa fil a l'agulla. I entretant es van originant conflictes com els plantejats pels germans Pou, que de ben segur, amb el temps, no faran més que anar en augment.
Tot plegat conforma un delicat equilibri en el que queda molt per parlar, molt per fer i molt per consensuar. Per això no ajuden els escrits lapidaris demonitzant col·lectius i mesclant ous amb caragols, perquè no és cert que a Ordesa es pugui fer parapent o escalar el Tozal del Mallo sense permís, entre d'altres afirmacions de l'escrit. Tampoc ajuda, com afirmava un dels germans per IB3, que, com que són bascs i estan avesats a lluitar contra les injustícies, seguirien lluitant contra el que, al seu modo de veure, és una discriminació. Tots sabem com funcionen les coses per altres latituds, però a la nostra terra l'arma principal és el diàleg. Els Canamunt i Canavall ja formen part de la nostra història, afortunadament.Però tampoc ajuden
Els germans Pou són uns excel·lents escaladors reconeguts a nivell mundial, i estic ben segur que han procurat ser més curosos amb el medi natural que el millor ecologista. No en tinc cap dubte. Però mentre no es revisi el famós PORN de Tramuntana els permisos estaran a l'ordre del dia, perquè no tothom que visita les nostres muntanyes és conscient de la seva fragilitat.
