Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel Àngel Lladó Ribas

Cas Patrascu: perplexitat i indignació

Em disposava a contar una mica el que han donat de si les vacances estiuenques, però l'inici de setembre em retorna a la realitat més dura i tristament quotidiana. Entre atònit i perplex, llegesc que la Fiscalia ha exculpat els quatre guàrdies civils que atengueren Lucia Patrascu quatre hores abans que fos assassinada pel seu marit, Ioan Ciotau, d'una manera especialment cruel i repulsiva. Això no obstant, l'informe de la Fiscalia observa únicament "deficiències i disfuncions" en l'actuació dels quatre agents que, després d'escoltar Patrascu, es limitaren a tranquil·litzar-la sense tramitar la denúncia que ella volia interposar contra el seu marit.

Lucia sabia que corria perill. Per això va acudir al quarter de la Guàrdia Civil del Port de Pollença la matinada del 29 de maig de 2016. Tenia por, Lucia: la mateixa por i el mateix terror pels quals ha passat el mil·lenar llarg de víctimes que d'ençà l'any 2003 han estat assassinades per les seves parelles o exparelles, tal com ens recordava no fa gaire en un encertat article María Duran, directora de l'Institut Balear de la Dona. Es demanava Duran si el sistema protegeix suficientment les dones i els menors víctimes de la violència de gènere; parlava també dels "prejudicis de gènere dels operadors jurídics", els quals, en la seva opinió, han infravalorat en massa casos el risc de noves agressions. La decisió del Ministeri Públic pel que fa al cas Patrascu s'encabeix de ple en els paràmetres assenyalats per la directora de l'IBDona en la seva oportuna i necessària reflexió. No és de rebut, al meu parer i al de moltes persones sensibilitzades amb aquesta xacra social, parlar únicament de "irregularitats i anomalies" en el servei que els agents prestaren a Lucia Patrascu quan aquesta acudí a denunciar el seu agressor el dia dels fets que acabaren amb la seva vida.

No es tracta de desprestigiar la tasca de les forces de seguretat de l'Estat en aquest i altres casos relacionats amb la violència masclista. Es tracta de delimitar responsabilitats i d'exigir, per part de qui té el deure públic de protegir les víctimes, les mesures que garanteixin la seva seguretat davant possibles agressions per part dels homes que conviuen o han conviscut amb elles. L'estadística i les contínues i quotidianes agressions cap a les dones obliguen les forces de seguretat a aplicar estrictament els protocols de prevenció; des d'aquest punt de vista, sembla una broma de mal gust el comentari de la Fiscalia que afirma que "no s'ha corroborat que els agents tenguessin coneixement que existís un mal imminent que havien d'evitar". Em sap greu, però no em puc estar de fer la pregunta: haurien actuat de la mateixa manera si la persona que va anar a denunciar hagués expressat el seu temor a ser víctima d'un atemptat terrorista?

Les xifres són massa esgarrifoses com per no actuar amb totes les diligències i garanties inhherents al cas. El moviment d'Homes per la Igualtat té un lema que ha esdevingut senyera a l'hora de denunciar la indiferència davant les agressions masclistes: El silenci ens fa còmplices. Al nostre judici, la terrible mort de Lucia Patrascu a mans del seu marit té com a antencedent una barreja de negligència, manca de coordinació i indiferència davant la possibilitat d'una agressió que era com a mínim evitable. Contràriament, els agents enviaren Lucia a ca seva i embolcallaren el seu fatal destí amb la boira d'aquest silenci al qual em referia abans. Però la Fiscalia no ho ha vist així, com tampoc no es varen apreciar en un primer moment indicis de delicte en el cas de La Manada i altres semblants.

Molt preocupant, tot plegat. Sobretot si, tal com deixa anar la Fiscalia en el seu informe, tot queda finalment en una mera sanció per una possible infracció disciplinària. Si jo fos una dona que temés per la seva vida -i n'hi ha moltes, dissortadament- estaria preocupat, i crec que amb motiu. Preocupat i indignat, a més d'immers en una desconcertant i justificada perplexitat.

Compartir el artículo

stats