Avui fa tres setmanes que va morir l'antic prior de Lluc Antoni Vallespir. Al final del funeral, celebrat a La Real, Josep Amengual, delegat dels Missioners del Sagrats Cors a Mallorca, va fer un al·legat d'innocència del difunt en nom de la comunitat i la família. Entre altres coses, l'antic superior general dels "coritos" va argüir que Vallespir mai no havia estat condemnat fermament i que en una de les seves visites a l'hospital li havia assegurat que "de tot el que s'ha dit, res de res". El clímax de la maniobra de descàrrec però, va tenir lloc quan Amengual va afirmar que "com a cristians hem de dir que perdonam de tot cor a les persones que ens han fet sofrir". Va ser així com Amengual, aprofitant-se de l'autoritat que li donava l'altar i del silenci respectuós que hom guarda davant la mort, va intentar invertir els papers per convertir als acusadors en acusats, als ofesos en ofensors i al presumpte pederasta en una pobra víctima de tots ells. L'intent de manipulació fou tan execrable que és obligat avui fer un mínim inventari de fets publicats i publicables sobre el cas Vallespir, perquè serveixi almenys d'antídot contra futurs intents d'intoxicació.
L'any 2015 un antic blavet presentà una denúncia davant el tribunal eclesiàstic acusant Vallespir d'abusos continuats durant els anys que fou membre de l'escolania. El bisbe Salinas apartà Vallespir del santuari després de conèixer el contingut d'un correu electrònic en què, en resposta als retrets que la víctima li havia fet pels presumptes abusos rebuts, afirmava coses com "vaig esser dèbil i et deman perdó", "ets l'única persona amb la qual he tengut aquest tipus de relació" o "només jo som el culpable del que et passa, del teu patiment". En una de les dues filtracions a la premsa que es produïren el mail apareixia imprès damunt paper oficial dels Missioners dels Sagrats Cors, per la qual cosa mai no en pogueren negar l'autenticitat. Entretant, el Bisbat de Mallorca va emetre un comunicat de condemna dels presumptes abusos en el qual es posava al costat de les víctimes i es comprometia a investigar els fets. El comunicat fou llegit a totes les esglésies de Mallorca, a excepció de Lluc i La Real, regentades pels "coritos", que s'hi negaren. Aleshores, distintes personalitats de l'àmbit sobiranista ja havien iniciat una campanya en què atribuïen la denúncia a una venjança del PP per l'activisme dels missioners al capdavant de "Salvem La Real".
L'any 2016 una segona presumpta víctima presentà una denúncia per uns abusos que s'haurien comès en una època més recent i que, a diferència dels anteriors, no haurien prescrit. Finalment, l'any 2018, dos antics blavets presentaren una tercera denúncia contra Vallespir. Arran d'aquell darrer cas, els Missioners dels Sagrats Cors emeteren un comunicat en què condemnaven "sense pal·liatius" els fets relatats i es solidaritzaven amb les víctimes.
L'únic cas que s'arribà a jutjar fou el primer, però només davant la justícia eclesiàstica, que va declarar Vallespir culpable d'abusos sexuals al primer dels denunciants quan era menor. Els advocats del missioner presentaren un recurs contra aquella sentència davant la Congregació per a la Doctrina de la Fe, recurs que encara no havia estat resolt. Per tant, en el moment de morir, Vallespir era un condemnat en primera instància que havia presentant un recurs contra la seva condemna. Ni més, ni manco que això, per molt que Amengual volgués fer veure que de la no resolució del recurs se'n podia inferir una mena d'absolució. En aquest sentit, la mort de Vallespir ha estat doblement injusta, perquè no li va permetre a ell conèixer la resolució del recurs, ni va permetre tampoc a les víctimes culminar el difícil procés que havien iniciat amb la denúncia.
En el passat més recent només mossèn Jaume Alemany s'havia atrevit a posar públicament en entredit l'honestedat dels denunciants de pederàstia i el paper de la pròpia justícia eclesiàstica. Fou al programa especial d'IB3 televisió sobre Pere Barceló, on tot i que es pogué veure el moment del judici en què confessava haver obligat a una nina de Can Picafort a practicar-li fel·lacions en vint ocasions i haver-la violada deu vegades, Alemany va afirmar que en aquell cas "hi devia haver qualque exageració" i que la justícia eclesiàstica "s'havia precipitat condemnant-lo".
Ni el Bisbat de Mallorca ni els Missioners dels Sagrats Cors no han desautoritzat mai a Alemany i a Amengual per les seves manifestacions. Cal pensar, per tant, que les aproven? Són compatibles aquestes actituds amb les polítiques impulsades per Benet XVI i per Francesc contra la pederàstia? Després de la Segona Guerra Mundial alguns països decidiren que, com a societats, no es podien permetre que hi hagués ciutadans que neguessin la veracitat de l'Holocaust. Realment, es pot i es vol permetre l'església que negacionistes de la pederàstia segueixin ofenent a cristians i a no cristians amb tanta impunitat?
