Política, en termes enciclopèdics, és el conjunt d'activitats referent a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. Una disciplina que es disposa dels mitjans per crear una societat més justa i més avançada, en la qual la qualitat de vida dels ciutadans sigui notablement superior a l'actual (és a dir el bon art i ciència de governar), o per provocar, mitjançant abusos de poder, prepotència, supèrbia i sobretot demagògia, la destrucció o degradació irremeiable de les condicions de vida (és a dir l'ambició d'ocupar llocs de poder per interessos partidistes).

Així també es pot dir que politiquejar o fer politiqueig és parlar contínuament de política; politicastre vol dir mal polític; mercenari polític, que no fa falta definir-ho (darrerament s'ha posat de moda i a la nostra comunitat hi ha hagut dos casos ben rellevants). Cal recordar que quan una cosa és dolenta se sol dir que està polititzada.

Quins són els resultats polítics de la realitat actual? Es parla fermament de repetir les eleccions perquè els senyors Sánchez i Iglesias manifesten, ja de manera embafosa i visceral, les seves desavinences purament personals i partidistes per a interessos propis i de grup, oblidant-se de la necessitat d'elaborar un programa d'interès general ampli i repartiment ponderat representatiu per a una ideologia plural progressista i plurinacional majoritàriament guanyadora de les darreres eleccions.

Amb bona ciència política, l'objectiu hauria de ser pretendre els beneficis i l'interès general dels ciutadans que han votat una majoria més comuna en que sigui d'ideologia plural. A les eleccions estatals n'han estat majoria els que van des del centre esquerra del PSOE fins les esquerres més extremes, les pròpiament republicanes i uns altres que tant d'odi els manifesta la suma dels partits de la dreta (PP, Ciudadanos, l'ultra extrema Vox) que va quedar en minoria de votants. S'ha de dir també però que des del PSOE es menyspreen i demonitzen els representants democràtics, fruit de la pluralitat nacional de l'Estat, dels partits que ells anomenen separatistes, independentistes, nacionalistes (segurament perquè no volen ser nacionalistes d'àmbit castellà). Això és un insult als votants que democràticament han manifestat la seva noble, lleial i democràtica ideologia, que com més plural i representativa sigui és millor per a una bona cultura política. S'argumenta que tot el que no inclou la Constitució és antidemocràtic, quan és la Constitució actual que no és democràtica, és obsoleta i és fa necessari refer-la, està feta amb brots d'arrels encara franquistes que atorga tots els drets als països castellans i imposa només obligacions a les altres nacions estatals.

Hi ha partits ben disposats a pactar amb el PP, retornat a la dreta pura d'Aznar i als sistemes del senyor Bauzá, farcit de corrupció, que èticament i estètica no els haurien de deixar presentar a unes eleccions; o amb Vox que són la realitat del mirall i la por de la dictadura franquista, antidemocràtica per ella mateixa, que patírem tants d'anys; o amb Ciudadanos que han sembrat un camp adobat de terrorisme social amb la seva mania i amenaça continuada del 155 contra Catalunya, que pot fomentar odis innecessaris que no hi havia abans, tot perquè ells voldrien una Catalunya completament castellanitzada. Cal recordar que aquests tres partits, a la darrera campanya, en lloc de promeses feren amenaces electorals i la majoria de ciutadans se'n feren por i optaren pel vot útil del PSOE, en perjudici de partits, com Més i El Pi, a la nostra comunitat, que es consideraren vots perduts, la resposta del qual ara no es tradueix en una política de govern útil per a la majoria.

El resultat és el de gran fracàs polític, més propi de fer únicament politiqueig o de politicastres. Els grans perjudicats són els ciutadans que estan esposats als costos d'unes noves eleccions i que de fet suporten, des del mes d'abril, les despeses de tots els nous diputats i senadors que encara no poden exercir reglamentàriament les seves funcions polítiques. A la vista està que els senyors Sánchez i Iglesias s' interessen únicament per cadires de poder propis amb les armes de la supèrbia i prepotència en perjudici d'una gran majoria de votants.

Hi ha politòlegs i aficionats a l'anàlisi política que han exposat models, fórmules i sistemes de formar govern. L'opció en solitari que vol Sánchez és pretensiosa i abusiva si els altres partits que li han de fer suport volen fer valer el seu dret de formar-hi part de manera ponderada o consensuada i satisfactòria per a la pluralitat majoritària. El model Balears podria servir en la forma, però en el fons és imperfecte perquè és un govern amb infidelitats i està contínuament en perill de divorcis.

De vegades, des de la senzillesa, seny i modèstia aplicada a ajuntaments petits es pot prendre mostra del bon governar i aplicar-lo a escala molt més grossa. L'ajuntament de Llubí durant molts d'anys era governat pel PP, i abans per UM. La passada legislatura (2015) la força més votada fou el PP amb 4 regidors; seguida de MÉS 4; El Pi 2; i Feina per Llubí 1. A l'oposició hi va quedar el PP i el govern quedà format pels altres 7 regidors (en bastaven 6) que amb un programa comú tots ocuparen i exerciren càrrec i àrea responsable de govern. Durant els quatre anys legislatius tots han format un equip participant en els actes institucionals i socials com un sol grup; han sabut moure totes les entitats i poble i mai no hi havia hagut tanta participació; han millorat molt les infraestructures i els equipaments; s'ha incrementat patrimoni per al poble; el foment d'un turisme sostenible com a patrimoni; millorat la qualitat de vida; i, sobretot, mai no s'ha vist davant el poble preponderància manifesta d'un partit sobre els altres i manco cap esqueixa magraner entre ells.

A les darreres eleccions (2019) els resultats electorals han estat: 6 regidors de Més; 2 Ciudadanos; 2 Feina per Llubí; i 1 el PP. El Pi (segurament l'únic partit de centre dreta a Balears) en aquesta legislatura no s'hi va presentar. El PP de manera sobtada ha quedat com a força residual i testimonial i a un poble rural mallorquí d'arrel no té massa sentit votar Ciudadanos. Més podia governar tot sol, en majoria absoluta, però han format govern, com un sol equip amb responsabilitats repartides, els 8 regidors d'ideologia progressista. A la vista està que governar pels interessos del poble per davant de l'ambició de cadires i poder i beneficis de partit ha significat el premi de feina política ben feta, la de l'art i ciència de governar.