Dilluns, dia 22 de juliol, es va publicar una entrevista al DM que pot provocar un elevat grau de confusió, si més no en el ben nodrit món de l'ensenyament i, al cap i a la fi, en tots els que ens els darrers quaranta anys s'han servit d'un determinat material didàctic. En efecte, la senyora Bonner, la persona entrevistada, promociona una col·lecció (encara que apareguda fa un any) que imita la col·lecció didàctica De mica en mica/Pus sopa i en la que aquesta il·lustradora, una de les dues que hi participen, diu que "son cuentos completamente nuevos que recuerdan a los que hice en los años 80". Clar que els recorden: les cares són semblants; els llibrets tenen el mateix format que la sèrie De mica en mica/Pus sopa; la col·lecció també està composta per vint llibres; una pagina escrita en lletra lligada i una de dibuixada com a De mica en mica; sense les observacions didàctiques (amb els quadres de les posicions de les lletres i els sons a llegir), això sí. El llibre 20è també és una rondalla com era la de Na Magraneta, i així (i així s'acabaria d'omplir la pica).

Com diu la periodista Laura Briones: "Los nostálgicos recordarán esta colección de iniciación a la lectura, con la que descubrieron sus primeros pasos en catalán€". És clar que sí, que se'n recorden els antics lectors de la col·lecció de De mica en mica, de les històries de Sa rata Ruca, de En Toni i es patinet, i un llarg etcètera.

Per si no hi hagués prou coincidències es diu que la "(Institució Francesc de Borja Moll) ha lanzado una serie de 20 libros para que los más pequeños se embarquen por primera vez, en la aventura de leer de la misma forma que lo hicieron sus padres". Vaja, es reconeix que s'assembla molt al primer original que empraren els pares dels lectors de De mica en mica. Mira per on ha sorgit un nou recordatori/clon, que alhora és qualificada de "nova", i va ser presentada l'any passat com a la primera col·lecció de llibres per a llegir, feta a Mallorca, quan n'hi ha hagut dues abans (Bones Dents de l'Escola Unitària de Deià (1980-82), i De mica en mica (experimentada a l'escola de Sant Jordi 1979-80). No cal ni dir que com a pedagog i defensor del català sempre m'alegra comprovar que hi hagi noves possibilitats i materials didàctics per aprendre a llegir i escriure en llengua catalana, especialment si aquests materials afavoreixen la varietat. Les coincidències, per contra, aporten poc. Si de cas, provoquen el desànim i el cansament en els autors d'una feina que s'ha guanyat el prestigi i el reconeixement a còpia de ser feta servir per generacions i generacions d'ensenyants i d'alumnes.

El tancament de l'editorial Moll va ocasionar la desaparició del mercat de la col·lecció De Mica en Mica. D'aleshores ve que gràcies a una editorial de Barcelona interessada pels llibrets i pel seu crèdit, el curs 2016-17 pogués tornar a sortir l'antiga col·lecció De mica en mica, idèntica a l'anterior en la part pedagògica, didàctica i lingüística, però amb uns dibuixos renovats per al infants d'ara, després de tants d'anys, fets per Sandra Aguilar. Dibuixos renovats que, per altra banda, cal suposar que són també una forma comercial de promocionar una "nova col·lecció" i aprofitar que recorda la que va il·lustrar als anys vuitanta. Ves per on, les recomanacions pedagògiques del 1980 han servit per crear escola, de manera que avui són tan útils com ahir.

Per tant, per tal d'evitar eventuals confusions gens negligibles, cal precisar que en aquests moments, la col·lecció De mica en mica, amb els mateixos textos de sempre i el mateix contingut i observacions didàctiques, amb il·lustracions actualitzades de Sandra Aguilar i publicats per l'editorial Salvatella, són els autèntics continuadors de la col·lecció De mica en mica que es va publicar per primera vegada l'any 1980 i que ha servit d'aleshores ençà de material didàctic de les més ampla difusió i reconegut profit per aprendre a llegir. Valgui aclarir-ho per confrontar-ho amb les evidents imitacions que, potser, podrien arribar a ser considerades com a plagi. La resta, quedi a l'anàlisi dels mestres, dels infants lectors nous i antics, de pares i mares, i de les persones que es preocupen per l'educació i la didàctica de la llengua.