la segona accepció del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix estereotip com a "conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts". Per la qual cosa, hom podria dir que, en xerrar d'estereotips, es fa referència a idees preconcebudes, simplificades, generalment amb una manca de rigor aclaparador. D'estereotips n'hi ha arreu. I, és clar, en les anàlisis del tarannà de la precarietat laboral illenca n'hi ha bastants.
Vegem-ne mitja dotzena a tall d'exemple:
I. S'ha "normalitzat" considerar que la persona amb un contracte indefinit i a jornada completa és una persona amb una situació laboral estable. La realitat -demostrada per la immensa majoria de la doctrina laboralista no estrictament neoliberal, i per tots els treballs demoscòpics que, per cert, tan poc sovintegen per aquestes contrades- poca cosa té a veure amb aquesta suposició. Avui dia, després de reforma laboral de Zapatero de 2010, i, especialment, de la de Rajoy de 2012, aquest tipus de contracte ha perdut gran part de la protecció que originalment atorgava al treballador o treballadora. Afegim-hi que un contracte de Fix Discontinu -tan nombrós a casa nostra- es considera estadísticament sempre una relació laboral estable, encara que aquesta estabilitat sigui realment la d'un període anual de treball de, posem per cas, cinc mesos!
II.Continua sent massa freqüent considerar que la precarietat associada a les "primeres experiències laborals" de la gent jove és una mena de mossatge que cal pagar en la transició en direcció envers una vida laboral no precària. Lamentablement, en el millor dels casos, per a molts i moltes joves l'única transició realment existent és d'una situació de precarietat laboral màxima a una de precarietat relativament moderada.
III.Es presenta qualsevol millora quantitativa de les afiliacions a la Seguretat Social i tota baixada de l'atur registrat com una millora irrefutable de la situació social. Mala peça al taler fer aquesta interpretació perquè mai com en l'actualitat hi havia tanta pobresa i desigualtat laboral. Altrament dit, mai com ara mateix hi havia a Balears tants treballadors i tantes treballadores pobres, ni el "ventall salarial" havia sigut tan gran. El que es va presentar com a una "solució" transitòria per a fer front a la Gran Recessió (la crisi-estafa de 2007), ha esdevingut en un model de desigualtat i precàries condicions d'ocupació a perpetuar. Això és el que explica la no derogació, almenys, de les parts més precaritzadores i incentivadores de desigualtats de la reforma laboral del PP.
IV.Es continua avaluant la precarietat en el mercat laboral illenc des d'una perspectiva gairebé exclusivament economicista, bàsicament amb les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), de les Afiliacions a la Seguretat Social, i diversos registres del SOIB. Per a entendre la realitat de la precarietat laboral es requereix, sens dubte, un "mix de dades" més complex. Per exemple, no es pot menysprear la geografia de l'exclusió social en la qual, segons el VIII Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya 2019 de la Fundació FOESSA, les Illes Balears, amb una taxa del 21,5%, té una situació força important en la consolidació de "l'eix sud-mediterrani en l'exclusió social".
V. És una simplificació i, per tant, un estereotip associar salut laboral gairebé únicament a accidentalitat laboral. La precarietat laboral provoca seriosos problemes de salut, autopercebuts o no, i de medicalització. Llàstima que a les Illes Balears les autoritats autonòmiques de Treball i Salut no investiguin la magnitud de la nostra epidèmia de "mala salut per precarietat laboral", i, per contra, prefereixin la política de l'estruç en aquest assumpte.
VI.Per a acabar aquesta mitja dotzena d'estereotips, el més important de tots: el mercat laboral illenc no pot millorar en quantitat, qualitat i capacitat d'integració social sense canvi de debò del model econòmic.
