24 de julio de 2019
24.07.2019
Tribuna

I ara Son Busquets...

Al Ministeri de Defensa li pesen molt més els 54 milions d'euros de la subhasta, suposem que per comprar armes, que el benestar dels ciutadans

23.07.2019 | 20:33
Son Busquets.

El Ministeri de Defensa ha decidit subhastar al millor postor per 54 milions d'euros els terrenys de Son Busquets. Que les nostres institucions democràtiques, Govern i Ajuntament de Palma, tinguessin la pretensió de dedicar-ho a habitatges socials, encara que aquesta sigui una de les necessitats més greus que patim, no li ha important gaire. Tampoc que un bon grapat d'entitats de la societat civil com els Joves arquitectes o les Associacions de veïns, entre moltes altres, fa molt de temps que treballen per proposar un projecte emblemàtic de nou urbanisme dins la ciutat.

Al Ministeri de Defensa li pesen molt més els 54 milions d'euros, suposem que per comprar o fabricar noves armes, que el benestar dels ciutadans. Sense cap mena de dubte, treballar pel benestar dels ciutadans és ajudar en cas d'emergència, com a la torrentada de Sant Llorenç, però també mirar pels interessos de la ciutadania, abans de prendre decisions dràstiques, encara que aquesta habiti a territoris provincials d'ultramar.

Tot això als ciutadans de Marratxí i especialment als Pontdinquers no ens ve de nou. AENA té un munt d'edificis, excel·lents instal·lacions esportives i espai lliure a Son Bonet, que en aquest cas ni tant sols pretén rendibilitzar, més bé les instal·lacions s'estan degradant amb el pas del temps. Mentre en el Pont d'Inca no hi ha un sol espai verd ni una instal·lació esportiva. És clar que tothom sap pel meu poble que el Director d'AENA no deu saber a on està es Pont d'Inca ni tant sols si existeix.

Tot això és ploure damunt banyat. A la passada legislatura, el Govern Balear, els Consells, un munt d'Ajuntament i més de 70 entitats representatives de la societat civil illenca demanàrem repetidament un bon finançament i aconseguirem una primera i petita part del REB. Ni parlar del deute, com a conseqüència de la pèssima dotació de les competències transferides, ni d'un nou model de finançament que està pendent des del 2014, ni d'eliminar la llei Montoro que té agarrotats els nostres Ajuntaments.

Però la llista de greuges entre els illencs i l'Estat no acaba aquí. Una vegada aprovada l'ampliació del Parc Natural de Cabrera, ara el Govern Central vol recuperar bona part de la seva gestió, o el caramull de Lleis que ha impugnat davant el Tribunal Constitucional. Sols en el darrer any la llei d'avaluació ambiental, la llei de residus, la de canvi climàtic, la llei per regular consultes populars, entre altres. Algunes d'elles que s'han mostrat arreu de la Unió Europea, com exemplars.

Així mateix hem de suportar que els representants de l'Estat ens prediquin la imperiosa obligació de complir la legalitat vigent fins a l'extrem de prendre dures mesures contra persones que varen impulsar un referèndum a Catalunya considerat il·legal per l'Estat, metre mesures aprovades al nostre Estatut d'autonomia, que cal recordar que a més d'ésser aprovat pel Parlament de les Illes Balears, també ho està pel Congrés de Diputats i el Senat com una llei orgànica de l'Estat.

Doncs bé, per posar l'exemple més flagrant de mesures incomplides, parlarem de la cogestió aeroportuària, de la que ni s'ha parlat seriosament mai. Estem parlant de les instal·lacions més rendibles que té AENA, que produeixen uns beneficis anuals superiors als dos-cents milions d'euros, dels quals no en veiem ni un ni mig a les nostres Illes.

Però no és solament un tema econòmic, és molt més greu. Amputar-li a una Comunitat eminentment turística la capacitat de decidir una part de la governabilitat dels seus aeroports, és pràcticament incapacitar-la per decidir sobre la seva política econòmica. En definitiva estem parlant de capacitat d'autogovern.

Estic convençut que una de les tasques més importants que cal afrontar dins la legislatura que tant sols acaba de començar, és obrir espais de negociació bilateral amb el Govern Central per afrontar amb claredat tots aquests contenciosos pendents, lògicament començant pel finançament però continuant per una ferma defensa del nostre autogovern.

Esper i desig que el nostre govern i la resta d'institucions democràtiques sabran i voldran assumir aquest repte històric que no se pot dilatar més.
Però també sé, que per molt que facin les nostres institucions democràtiques si les ciutadanes i els ciutadans del nostre petit País ens quedem asseguts al sofà esperant que "els polítics" ens resolguin aquest contenciós, està fet de nosaltres.

Solament la presa de consciència ciutadana de la gravetat del problema i en conseqüència una forta mobilització i la confluència d'un pacte fàctic entre institucions, partits polítics i societat civil per un bon finançament i per la defensa del nostre autogovern farà possible avançar en la bona direcció.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!