27 de junio de 2019
27.06.2019
Tribuna

Repensar una certa banalització de la Justícia Social

26.06.2019 | 20:22
Repensar una certa banalització de la Justícia Social

El Govern de Cort, durant la legislatura passada, tenia una regidoria d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics. Entre altres coses, s'encarregava dels serveis per a l'atenció de la violència de gènere; de serveis a la joventut; d'actuacions per a un envelliment actiu i per valorar la contribució que fan les persones majors a la societat; d'ajudar a la conciliació personal, laboral i familiar i millorar la qualitat de vida de les famílies de Palma; i de treballar per la convivència en una ciutat multicultural, i garantir la igualtat de condicions per accedir als serveis municipals a les persones migrades.

En el document "Acords de govern de l'Ajuntament de Palma 2019-2023", l'apartat que fa referència a aquests assumptes, el PSOE, Podemos, i Més per Palma, el titulen "Igualtat, Joventut i Drets Cívics". Per tant semblava lògic que no hi hauria canvi en el nom de la regidoria. Idò, si que hi ha hagut canvi de nom. Segons el Decret de Batlia d'estructura de les àrees del nou govern municipal palmesà, la denominació és, a partir d'ara, "Justícia Social, Feminisme, i LGTBI". Tot i que el nom no fa la cosa, em sembla escaient una reflexió entorn del rètol d'aquest departament municipal.

Per començar, sembla una molt mala idea que s'institucionalitzi des d'un departament municipal (o des de qualsevol altre departament institucional) el feminisme que, sigui dit de passada, en qualsevol cas hauria de ser feminismes. Altrament dit, de feminisme se'n fa només des de l'acadèmia per generar teoria, o des de l'activisme en el si del moviment feminista. Tampoc és, en termes castellers actuar "finet i pel mig" institucionalitzar el plural moviment LGTBI.

El que es fa des de la gestió municipal és implementar -o no- polítiques que tendeixin a l'erradicació de la desigualtat de gènere, i de la LGTBIfòbia directa o indirecta. En aquest sentit, i més enllà de les accions municipals concretes, el que és absolutament rellevant és la disputa a l'extrema dreta i al neofeixisme del relat negacionista de la desigualtat patriarcal (de la que la violència de gènere n'és la màxima expressió), i de la LGTBIfòbia gairebé estructural. En aquest sentit, mala peça al teler que el mot "igualtat" hagi desaparegut del nom de la regidoria.

D'altra banda, la nova denominació del negociat de Cort, que tanmateix ha de gestionar els assumptes de la igualtat i d'alguns drets cívics, és, a parer meu, una certa banalització del concepte de Justícia Social. No sembla molt rigorós associar Justícia Social a la gestió d'un paquet de mesures sectorials i/o dirigides a problemàtiques concretes, sobretot si es tracta un departament municipal que ni tan sols té les competències en matèria de Serveis Socials, el que en portaria ens portaria a una altra discussió sobre si la ineficàcia i ineficiència dels subsidis i ajudes condicionats per a erradicar la pobresa i altres manifestacions d'exclusió social té alguna cosa a veure amb la Justícia Social.


Dit sense embuts, Justícia Social té a veure amb el resultat d'una acció de canvi holístic del sistema actual que (i) agreuja les desigualtats de tota mena (també les desigualtats socioeconòmiques que, entre altres cases són la causa que, depenent la metodologia aplicada, entre 8 o 26 persones acumulin el 50% de la riquesa del món, o que el 24,3% de la ciutadania de les Illes Balears mal visquin en situació de risc de pobresa o d'exclusió sòcia); (ii) potència la precarietat laboral i vital (la negació del dret a un habitatge digne és actualment una de les precarietats vitals més cridaneres) de la majoria social no estrictament rica; i a sobre (iii) destrueix el planeta, i, per això, la concepció holística de Justícia Social ha d'incorporar la justícia ecològica.

En qualsevol cas, si de Justícia Social es tracta, cal parlar i fer polítiques de moltes més coses de les que els "Acords de govern de l'Ajuntament de Palma 2019-2023" inclouen en l'abans citat capítol d' "Igualtat, Joventut i Drets Cívics". Per exemple, cal tractar de l'assumpte de la propietat, o de com convivim "en una societat que sigui alhora relativament igualitària i relativament meritocràcia", tal com assenyala François Dubet en el text Repensar la justícia social. Contra el mite de la igualtat d'oportunitats.

Amb tot plegat, convindria, a qui pertoqui, repensar el nom de la regidoria de Palma per no seguir banalitzant la necessitat d'una real justícia social. Per fer-ho, suggeresc la lectura del recent llibre (Arcàdia 2019) de Julie Wark i Daniel Raventós intitulat Contra la caritat. En defensa de la renda bàsica, perquè és cada pic és més un oxímoron un horitzó de justícia social sense una Renda Bàsica (una assignació monetària incondicional a tota la població) finançada amb una reforma fiscal que de debò reparteixi la riquesa amb justícia.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!