Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Munar

Notes de tall

Jaume Munar

Els grillons de la vergonya

El Seprona va detenir un picapedrer polonès sense feina fixa que havia convertit una cova de Son Verí en el seu habitatge, i le van tractar com si fos un perillós criminal o un vulgar polític corrupte

El passat dia vint-i-dos de maig, Diario de Mallorca va denunciar que un home havia realitzat unes obres a les penyes de Son Verí, a Llucmajor, per tal de convertir una cova en el seu habitatge. Segons ell mateix va declarar, després de passar vàries nits dormint al ras, va trobar aquell enfonyall i el va anar adaptant a les seves necessitats, tot i saber que l'ús que en feia era il·legal. L'home, un picapedrer polonès sense feina fixa, va assegurar que no tenia mitjans per a pagar un lloguer. Com a conseqüència d'aquelles informacions, el passat dia deu el Seprona el va detenir i el va posar a disposició judicial acusat d'un delicte contra l'ordenació del territori per haver realitzat obres en una zona protegida del domini maritimoterrestre.

La notícia de la detenció anava acompanyada d'una imatge de Manu Mielnezuk on es podia veure l'habitant de la cova mirant a la càmera mentre era conduït a l'interior dels jutjats per dos guàrdies civils. El detall més inquietant de la fotografia, però, era que, en una actuació inèdita en aquest tipus de delicte, els guàrdies havien decidit engrillonar el detingut com si fos un perillós criminal o un vulgar polític corrupte. Si a partir d'ara aquest ha de ser el criteri d'actuació contra tota persona que realitzi obres en una zona protegida, els grups ecologistes estan d'enhorabona, però no seran suficients tots els grillons de Mallorca per tantes detencions com s'hauran de fer.

Ara bé, en realitat algú imagina al Matthias Khun, al Boris Becker o al Michael Douglas del futur vivint aquesta mateixa situació? I als futurs promotors dels apartaments de Cala Llamp o de la urbanització de Ses Covetes de torn? No és necessari respondre, perquè són tantíssims els antecedents i és tan evident el contrast amb l'actuació duita a terme en aquest cas, que és una obligació denunciar que a l'habitant de la cova de Son Verí no se'l va detenir i engrillonar per la gravetat del delicte que havia comès, sinó pel simple fet de ser pobre. A la Mallorca opulenta d'avui, engrillonar una persona sense recursos per habitar una cova protegida és tan despietat com empresonar un lladre de gallines a l'Espanya famolenca d'ahir.

Mentre tot això s'esdevenia, el fiscal superior de les Balears, sempre atent a les anades i vengudes de l'oli dins la paella del poder, va instar a la policia a desallotjar els okupes sense necessitat d'ordres judicials. Bartomeu Barceló va explicar que havia emès aquella instrucció davant els dubtes que aquestes actuacions generen entre els cossos i forces de seguretat i amb la voluntat de protegir "drets que ens afecten a tots". En aparença, el fiscal superior donava resposta a un problema que alguns partits, com Cs i el PP, havien aconseguit colar entre els principals temes de la passada campanya electoral. Però cal recordar que, en contra del que el fiscal i aquests partits volen fer veure, el fenomen okupa no és, ni de lluny, el principal problema relacionat amb l'habitatge que tenen aquestes illes i que no afecta tota la població per igual, sinó especialment aquells barris més pobres i, per tant, més vulnerables davant l'actual crisi d'accés a l'habitatge.

Per què la fiscalia no ha mostrat mai el mateix zel a l'hora de fer aplicar, per exemple, l'article quaranta-set de la Constitució que obliga a regular l'ús del sòl per tal d'impedir l'especulació? Pot ser perquè si aquest article s'hagués aplicat en tota la seva extensió, serien tantes les fortunes que no s'haurien arribat acumular, que el país que habitaríem seria massa distint al país que avui coneixem. Per això, el poder ha optat per no abordar l'arrel del problema de l'habitatge i segueix entretenint la població amb falsos debats sobre els seus símptomes. Ara bé, que un immigrant mancat de recursos es vegi obligat a "okupar" una cova a pocs metres de mansions només aptes per a multimilionaris deixa al descobert un problema social que, tanmateix, és impossible d'amagar. Però que, a damunt, les autoritats públiques hagin decidit actuar contra aquesta persona pobra amb una exemplaritat inèdita delata una degradació moral encara molt més greu. Perquè de la mateixa manera que fa anys que els espanyols corrents han assumit que, a nivell fiscal, estan sotmesos a un rigor que, en el moment que s'ha d'aplicar a una gran fortuna, es transforma en amnistia, en informe favorable de l'autoritat tributària o en una doctrina judicial absolutòria feta a la mida del delinqüent, és cada vegada més habitual que la nostra societat sigui implacable amb el dèbil, però indulgent amb el fort. En una societat així, on al ric se li obrin els braços, però al pobre se li tanquen les portes, l'Estat de benestar acabarà cedint-li el pas a l'Estat de salvatgia. És a dir, a l'estat propi d'una època en què habitar les coves no era una dolorosa excepció i en què la llei del més fort era l'única que regia.

Compartir el artículo

stats