Que a les Illes Balears vivim del turisme és una obvietat. Que la sapiguem acceptar, n'és una altra de molt diferent. Però més important: que a qui li pertoqui sigui posseïdor del talent suficient com per saber gestionar aquesta problemàtica social i econòmica, encara més. La qual cosa és difícil: fa molts d'anys que es donen voltes al trull sense saber on són les olives. La sensació del no saber on anar com a model productiu ve de lluny. El que passa és que en els darrers deu anys el missatge pessimista ha quallat. El "ja no hi podem pús" sembla triomfar. Certament a tothom li agradaria viure a les Illes amb una càrrega raonable de turistes anuals. Però això també equivaldria a no tenir la mateixa connectivitat que ara disfrutam. Si podem anar a Londres a baix preu, vol dir que uns quants anglesos poden fer el mateix trajecte a l'inversa. Ser menys visitats també equivaldria a viure amb menys ingressos, habitar per tant menys persones a l'arxipèlag i probablement no gaudir del magnífic sistema assistencial públic del que ara disfrutam. Per exemple.
Per tant, sí que s'imposaria una solució. Cobrar una mica més en podria ser una. Tenir un major poder adquisitiu ajudaria a solucionar força sentiment negativista. A poder anar on poden anar els nostres visitants. Molt de tant en tant, si. Però no tendríem la sensació de ser sobrers. Ni de "sofrir" el turista. Quan en realitat és gràcies a ell que les Illes han agafat un rumb més semblant a les principals ciutats europees que no les del sud d'Europa. Alerta amb el matís. Dic això en veure com en un espai molt breu s'han anat succeint una catarata de notícies al voltant del sector que han anat mostrat totes les contradiccions que el creixement turístic genera a les Illes.
D'entrada, el Director general de Ports i aeroports de la CAIB feia una roda de premsa amb el president de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears. Contents, explicaren que havien dissenyat "un pla estratègic d'esponjament" per a que Palma no tingués tants de creuers al cap de l'any. Sense entrar a valorar si els destins escollits (Port d'Andratx, Port de Sòller, Port d'Alcúdia) eren comercials o volgudes per les navilieres.
Les organitzacions ecologistes respongueren amb un argument sòlid: si hi ha un problema, la solució no és diluir-lo. Sinó atacar-lo d'arrel. Dos dies després es feia públic un estudi internacional sobre la pol·lució que el creuerisme podria comportar a la ciutadania. Palma figurava com a segon port més contaminat del Vell Continent. Intentant acabar amb la polémica, José Hila declarava que "Los cruceros no son el problema". Però tampoc va dir quin ho era. Com a mínim el que motiva tenir aquests niguls de sofre sobre els edificis més cars de Palma. El colofó a aquesta setmana ha estat la quasi rendició del crític en "hospitality" del prestigiós Monocle a un hotel boutique ( Can Bordoy, si ho volen saber) de Ciutat. Amb un gran elogi al moviment hoteler d'autor que s'està donant a Ciutat Vella. La mateixa conclusió a la que arriba el New York Times en el seu especial "36 hores a Mallorca". Aquestes dues mencions equivalen a milers de reserves. El que hauria de ser alegria es transforma en preocupació quan es constata que la tipologia hotelera que més elogis a nivell internacional reb és l'única que el Pacte de Palma ha reduït de manera expressa. Sense cap mena d'estudi científic, però obligats per la pressió veïnal. És aquí que es comprova un fet: manca una unitat de gestió en Turisme. Tant política com professional. Empàtica amb el sector, oberta de mires i no influenciable. Amb criteris estrictament de gestió. Tenint en compte que el Sector és una unitat. Per tant s'hauria de veure com a tal i no en compartiments estancs. Des de l'arribada per mar o aire dels turistes o mercaderies fins a la sortida dels primers i el reciclatge de les segones. Objectivant les fortaleses, debilitats, accions i riscos de la destinació. No fos cas que ens passàs com aquell que va demanar ajut al mafiós Hoffa. El totpoderós se'l va mirar, de dalt abaix, i li va dir que "és impossible que et digui cap on has d'anar si no saps on vas".
