Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els 'megacreuers' no són bons per Ciutat

El turisme de creuers és conegut a Palma des de fa més de vuitanta anys. Mai hi havia hagut problemes o protestes socials fins fa pocs anys. El canvi a l'opinió pública s'ha desencadenat per l'augment de les naus que ens visiten, per la seva dimensió (s'ha triplicat el volum de persones que transporten) i per l'acumulació de molts "megacreuers" en el mateix dia. Els impactes derivats d'aquest creixement són molt greus. Els "megacreuers" generen una activitat amb molt impacte mediambiental que contribueix al canvi climàtic, activitat que seria impensable i completament il·legal si es tractés per exemple d'un hotel al Passeig Marítim.

Aquests vaixells funcionen amb el fuel més barat del mercat i que emet diòxid de sofre i partícules nocives per a la salut. Durant la seva estada al port utilitzen un altre tipus de fuel, que, encara que menys nociu que el que utilitzen en alta mar, és 200 vegades més contaminant que la pol·lució que causa una autovia. Els "megacreuers" també contaminen l'aigua: a més dels residus del fuel dels motors, amb les descàrregues d'aigües grises que realitzen a 4 milles de la costa. Un vaixell genera de 200 a 400 mil metres cúbics de residus. Un 24% del total de deixalles sòlides que hi ha als mars són generats per creuers.

Els "megacreuers" també danyen la biodiversitat del fons marí a causa dels corrents que generen per desplaçar les tones del seu propi pes i contaminen acústicament, atès el soroll que provoquen les màquines tot el temps que el creuer està amarrat al port. També fan un dany molt important al paisatge de la badia de Palma, a causa de la desproporció de la seva colossal grandària pel que fa al port, la resta dels vaixells i els edificis dels voltants.

Moltes vegades hem sentit a dir que els turistes dels "megacreuers" deixen molts diners a la ciutat. Aquesta llegenda urbana contrasta amb el que passa realment . Aquests vaixells són veritables ciutats flotants, proveïdes de tota classe d'oferta (botigues, restaurants, cinemes, discoteques, pistes d'esports, piscines, teatres, etc.), motiu pel qual, el turista que visita la ciutat té escàs interès per consumir alguna cosa fora de la nau.

En realitat els 'megacreuers' representen una activitat contrària a una economia sòlida per a la nostra ciutat, ja que provoca el creixement d'uns determinats comerços en detriment d'uns altres, de productes locals i diversos. La tipologia dels comerços canvia i s'adapta als turistes, que només passen unes hores per la ciutat, desplaçant les botigues tradicionals, necessàries per a la vida quotidiana dels residents i fent desaparèixer l'ús del català en la vida quotidiana dels comerços.

La massificació turística d'excursionistes de poques hores per veure la ciutat, devalua el nostre patrimoni històric i cultural, i converteix l'espai urbà en un parc temàtic només pels visitants. Devalua l'experiència dels que ens visiten i, per tant, va en contra de la idea del turisme de qualitat. Per un altre costat la legalitat i l'ètica responsable de les empreses que gestionen el negoci dels "megacreuers" és més que discutible. Les banderes sobre les quals operen la majoria d'aquests creuers pertanyen a paradisos fiscals (Malta, Bahames, Panamà, Illes Marshall) i per tant, no paguen impostos al nostre país (ni sabem si en paguen a qualque lloc).

Una cosa molt important i de la que es parla poc, són les condicions laborals dels treballadors dels "megacreuers", molt precàries, amb jornades molt intenses, en condicions d'allotjament especials, sense cap seguretat jurídica, ja que depenen de la legislació laboral dels països esmentats. Els treballadors espanyols que hi fan feina són molt pocs. El tracte públic injust, discriminatori i permissiu als "megacreuers" enfront d'altres formes de fer turisme és intolerable.

Les despeses que ocasionen no les coneixem. El que si sabem, és que es necessita una inversió pública contínua per a la construcció i ampliació d'infraestructures portuàries, com ara al moll de Ponent, per rebre els "megacreuers", en detriment d'altres inversions, com en sanitat o educació. A més, l'ajuntament fa una major despesa pública en neteja i seguretat.

Per acabar, des de Palma XXI volem manifestar que el turisme dels "megacreuers" és una activitat contrària al dret a la ciutat que tenen els residents. Dret a viure en seguretat i tranquil·litat. La massificació d'algunes zones de la ciutat, en les que poden arribar a concentrar-se en un dia fins a 15.000 creueristes, provoca enormes molèsties als residents, obligats a canviar la seva habitual forma de vida. Molts d'ells deixen el seu barri i se'n van a viure a un altre lloc. Els carrers per on transcorren les rutes de creueristes fa que els habitatges i els comerços de qualitat perdin valor, causant un dany irreparable al patrimoni dels seus propietaris.

Per totes aquestes raons algunes entitats de Ciutat, entre les quals es troba Palma XXI, demanen al Govern de les illes i a l'ajuntament de Palma que actuï immediatament. Els propers dies aquestes entitats farem públic el "Manifest en contra els 'megacreuers'", al qual donarem a conèixer les mesures que demanam a l'administració per fer front a aquest problema que viu avui Palma, perquè les seves conseqüències no siguin irreparables en el futur de la nostra ciutat.

Compartir el artículo

stats