Triar un equip de govern no deu ser tasca senzilla. Ni per a un aspirant a cap de l'Executiu nacional fins al conseller delegat de qualsevol empresa. Seleccionar sol ser una feina ingrata. Sempre hi haurà qui s'acabi sentint defraudat. Temps de diplomàcia personal. Molts cafès i xerrades. S'ha de cloure un equip en el que totes les peces hi puguin encaixar sense masses problemes. En un termini de temps més o menys breu i amb el problema afegit de que en cas de coalicions (polítiques o empresarials, les complexitats són similars) s'hauran d'incorporar noves filosofies grupals.
En aquesta dinàmica es troben molts guanyadors de les eleccions autonòmiques i locals celebrades al llarg del país el passat diumenge. Per una banda, el que prima és la capacitat de treball, bàsica a l'hora de tirar endavant projectes. I l'empatia personal amb el líder. Sol tenir un paper fonamental a l'hora d'establir perfils per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Per l'altra, les pressions des de les agrupacions, juntes o inversionistes poden descartar molts il.lustres noms. També la paritat, que poc a poc es va introduint als codis de govern corporatiu de les empreses. O els suggeriments dels sectors implicats. Tant dels propietaris com dels col·lectius administrats. Es vol gent preparada i coneixedora del seu camp. No col·legues. Ja per acabar,un nou equip de Govern (corporatiu o polític, el cas és indiferent) sol dur un missatge: "Aquesta és la nostra millor gent". No obstant, sempre en els dos tipus d'equips (públics i privats) es tendeix a l'especialització en la gestió. El gigantisme no sol ser àgil. Inconscientment, les preses de decisió acostumen a produir-se més lentament que amb executius ad hoc. Per això seria molt sorprenent que en el cas del nou govern autonòmic balear s'optàs per macroconselleries que no pas especialitzades. Es pot entendre l'afinitat personal amb segons quins perfils. Però també s'hauria de mirar en l'agilitat de la presa de decisions.
