Els darrers quatre anys hem fet una aposta valenta per la diversificació del model econòmic i un canvi de model turístic. Gràcies al suport institucional, hem estat una de les dues úniques comunitats que han superat la inversió en innovació i recerca que es feia abans de la crisi econòmica. Això sense perdre de vista l'inqüestionable pes de la indústria turística a Balears ni tampoc la petjada ecològica i social que deixa l'arribada de més de 16 milions de turistes l'any (quasi 12 milions a Mallorca l'any 2018).

Per compensar aquest cost social i mediambiental, una de les primeres mesures que vàrem prendre a principi de legislatura va ser l'aplicació de l'Impost de Turisme Sostenible, un impost completament finalista, ja que es destina íntegrament als objectius que marca la llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears: medi ambient, patrimoni cultural, recerca i innovació, formació, turisme sostenible i accés a l'habitatge.

Un impost que lliga amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides perquè entenem que la sostenibilitat no és només defensar el paisatge, sinó que també és defensar una vida digna per a la població i garantir la protecció cultural.

Així, entre 2016 i 2019 s'hauran destinat més de 330 milions d'euros a projectes com l'impuls a la diversificació de cultius, la recuperació d'aus marines, el foment de la mobilitat sostenible i suport a l'emprenedoria. Amb l'objectiu de donar màxima transparència, es poden consultar al portal web illessostenibles.travel

La base de les polítiques impulsades des de la Conselleria que dirigesc és la necessitat de posar límits. Perquè a unes illes no hi ha altra opció que no sigui regular i preservar la nostra terra i les activitats que s'hi duen a terme.

En aquest sentit, la proliferació de lloguer turístic il·legal s'havia d'afrontar amb valentia. Hem tengut en compte que és una font d'ingressos per a moltes famílies. Hem fet una regulació basada en la qualitat i hem plantejat la possibilitat que es pogués realitzar en plurifamiliars. A més, la Conselleria ha dissenyat, per primera vegada, plans d'inspecció contra les ofertes d'habitatges no regulats.

Qui ha decidit quines zones i en quines modalitats poden acollir el lloguer turístic han estat els Consells insulars (amb una regulació més estricta si així ho reclamava cada consistori) i l'Ajuntament de Palma.

També són destacables les bones xifres d'arribada de turistes i de despesa turística en temporada baixa. Allargar la temporada havia estat, fins ara, un objectiu en boca de molts, però ha estat amb l'estratègia Better in Winter i la col·laboració publicoprivada que hem aconseguit suavitzar els pics de l'estiu i mantenir llocs de feina més mesos l'any, qüestions imprescindibles per al benestar social.

Hem fet les coses de manera diferent de com s'havien fet fins ara i hem aconseguit un canvi. Hem de seguir amb aquesta aposta valenta per convertir les illes en unes Illes Sostenibles, exemplars per a altres destinacions, atractives per a qui cerca llocs per conèixer, i on la precarietat laboral sigui només part d'una història per a oblidar.