No fa gaire vaig tenir ocasió de fer un viatge amb uns amics per les Cíclades gregues. Moltes d'aquestes illes recorden la Mallorca preturística de fa 40 o 50 anys, on encara no havien arribat ni el turisme massiu ni les aglomeracions. Una de les coses que em va sorprendre agradablement va ser el grau de conservació dels centres històrics, normalment edificats a la part alta de les illes, i que reben el nom de "chora" o "castro". Es tracta normalment d'habitatges senzills, sovint adaptats a l'orografia del terreny, disposats al voltant de carrers tortuosos i asimètrics amb la intenció de frenar els continus saqueigs que patien a causa de les incursions pirates i otomanes. Tant les parets de les cases com el trespol dels carrerons estan emblanquinats, així com les petites esglésies ortodoxes que normalment coronen aquests antics nuclis urbans.
Una altra de les coses que també em va cridar l'atenció va ser l'absència de pintades, tant en aquests centres històrics com a les ciutats o viles en general. No estic parlant de llocs gaire allunyats de la civilització: Mykonos, per posar un exemple d'illa coneguda pel seu tragí, té una façana marítima envejable, amb moltes botigues i restaurants però per regla general molt ben integrades dins l'entramat tradicional de la vella ciutat. I vaig pensar: no podríem tenir el mateix a Palma? La veritat és que l'increment de pintades vandàliques a la ciutat és un fenomen com més va més alarmant, davant el qual sembla que ni l'Ajuntament ni cap de les institucions implicades volen posar-hi remei. Aquesta apatia social i administrativa perjudica sens dubte la imatge de Palma, especialment del centre històric, on aquestes pintades proliferen arreu i ofereixen un lamentable aspecte de permissivitat i deixadesa.
No fa gaire ARCA va organitzar una tertúlia al voltant d'aquesta lamentable realitat. S'hi pogueren escoltar totes les veus, tant les discrepants -sensiblement més nombroses- com les d'algunes persones que defensaven els graffiti com una forma d'expressió artística lligada a la urbanitat. Però està clar que el dret a aquest tipus d'expressió artística ha de tenir uns límits, que no són altres que el del respecte al patrimoni i a la convivència, tant si l'objecte d'aquestes pintades són els murs públics com les parets privades. Però, a la vista de l'esperpent que qualsevol vianant sensible pot experimentar fent una volta per Palma, sembla com si hi hagués una condescendència cap a l'actuació dels grafiters (que en la majoria de casos són poca cosa més que embrutadors de parets, tot sigui dit), quan no una empatia ideològica cap allò que, de manera tan esbiaixada com errònia, interpreten com una forma de llibertat d'expressió artística i social. Diguem-ho més clar: si jo visc a una casa de Ciutat (de la qual probablement estic pagant un lloguer o una hipoteca), tenc tot el dret del món que les parets estiguin netes i endreçades. I aquest dret ha de ser protegit per l'Ajuntament, al qual pag religiosament els meus imposts i contribucions. I més encara si parlam d'espais o edificis públics, és a dir, de tots. Llavors aquest dret esdevé gairebé una obligació, tota vegada que el Patrimoni és sens dubte l'actiu més valuós d'una ciutat, allò que en definitiva li confereix caràcter i identitat.
En alguns casos aquestes pintades assoleixen límits intolerables, com les que varen aparèixer fa algunes setmanes a la plaça d'en Coll, prop del carrer del Sindicat. Es tracta d'escenes que fan apologia de la violació i que ens remeten a casos com els de La Manada, especialment fastigosos i repugnants. En aquestes ocasions l'actuació de l'Ajuntament hauria de ser immediata, esborrant tot vestigi de grolleria i retornant la paret al seu estat original. No estam parlant d'una tasca impossible de dur a terme, ni prop fer-hi. Moltes ciutats amb més entitat que Palma -París, Berlín...- presenten un aspecte net i endreçat, sense rastre de pintades en els seus centres històrics. Palma tampoc no és, ara com ara, una ciutat amb un elevat índex de criminalitat o conflictivitat social, en comparació fins i tot a les esmentades ciutats. Sembla, doncs, que tot és qüestió de voler posar fil a l'agulla i resoldre un problema que afecta de manera molt negativa la nostra imatge i enterboleix el respecte i la convivència ciutadana. No hi seria de més que les opcions polítiques que concorren a Cort s'hi pronunciassin clarament, sobre aquesta qüestió. Que explicassin què pensen fer per aturar aquesta mena d'epidèmia malaltissa que s'ha apoderat dels nostres carrers, de les nostres façanes, dels nostres portals: del nostre Patrimoni, en definitiva.
Dit això, pens que hi ha solucions perquè els grafiters de bon de veres puguin expressar les seves inquietuds artístiques. De fet s'han acotat espais per fer-ho; allò que no es pot consentir més és l'actual situació, on qualsevol racó de Palma és susceptible de ser empastifat impunement davant la passivitat i la desídia dels responsables municipals.
