Ccom a membre de l'Assemblea 0-3 de les Illes Balears he pogut assistir a moltes reunions al llarg dels darrers anys, entre les que vull destacar les dues darreres (16 de febrer i 30 de març) on ens reunirem amb professionals i treballadors i treballadores de centres educatius autoritzats i no autoritzats on assisteixen infants de la primera etapa educativa 0-3 anys.
El que voldria destacar d'aquestes reunions, o millor dit trobades, ha estat la necessitat que té el col·lectiu de parlar el mateix llenguatge, la força per donar veu als infants més petits i a les seves famílies, la predisposició a fer un treball cooperatiu en bé dels que seran el futur de la societat, les ganes, la il·lusió i l'esperança disposades en cada trobada sabent que cada passa compte com si de cada trobada es sembres una llavor que ben segur germinarà i donarà el fruit que tots i cada un dels infants des dels 0 als 3 anys de les nostres Illes tenen dret a poder assaborir.
El que més m'ha sorprès de les trobades ha estat que en poques ocasions s'ha partit del benestar dels professionals, de condicions de feina, salari, esforç físic... sinó sempre s'ha tengut de punt de partida el benestar i drets dels infants. Fins i tot en aquest aspecte l'altruisme i l'empatia de la professió, sigui de la illa que sigui, ha anat per davant de qualsevol altre angoixa personal.
Algunes i alguns us demanareu, de les Illes?
Idó sí! Perquè malgrat la immensitat de la mar Mediterrània que ens separa fa temps que Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera van juntes de la mà, coordinades en una sola veu perquè no es pot fer d'altre manera quan l'objectiu és comú: garantir l'equitat per a tots els nins i totes les nines de cada una de les Illes.
I d'una cosa estic ben segura, passi el que passi a les urnes, governi qui governi, la unió seguirà i les forces seran les mateixes o més per tal de deixar ben clar que El 0-3 HI ÉS!
