... la línia de demanda, vull dir, de manera que no cal que es preocupin tant per l'ecotaxa.
Tothom coneix la llei de l'oferta i la demanda des de molt abans que els nostres pretesos avantpassats fenicis (dels quals ben pocs, de fet, trepitjaren Mallorca perquè s'establien als illots costaners com Sa Galera; no es refiaven gaire dels illencs).
Però hi ha tres castes de demanda: la proporcional, l'elàstica i la rígida, segons com reaccionen al moviments del preu d'oferta. A la primera, un increment del 10% del preu li correspon una reducció igual de la demanda, per tant els ingressos es mantenen com abans del canvi (abans: 100? x 100 unitats = 10.000?; després: 110 x 90= 9.900?); a l'elàstica la reacció de la demanda és superior al canvi de preu, i sol passar quan el producte és més o manco prescindible; el calaix pateix (110 x 80 = 8.800?).
Al cas de la rígida, emperò, un augment del 10% del preu suposa una minva INFERIOR de la demanda. L'exemple més clar és la benzina, que malgrat les seves pujades bestials, no per això deixam de dur les nostres someres de ferro a abeurar a les estacions de servei, encara que ens haguem d'afluixar d'altres consums.
Al mercat turístic, la marca Mallorca ja està prou establerta com perquè una pujada del 10% NO suposaria una reducció igual dels ingressos i així, si abans ingressàvem 100 unitats a 100? = 10.000, després de l'augment ingressaríem 95 x 110 = 10.450, és a dir, més doblers amb un cost inferior: menor pressió sobre el medi, serveis públics, com ara hospitals o transport, menys brutor, congestió viària, consum d'energia... tot plegat, la reducció del nombre de visitants suposaria una millor qualitat de vida per als propis turistes i fins i tot pel darrer mot del Credo, és a dir els illencs, que som la menor de les preocupacions dels responsables del sarau turístic.
Sembla mentida que la curtor d'alguns empresaris no els permeti veure com una ecotaxa ben invertida atraurà visitants d'un nivell cultural més alt i a més, en baixa temporada, perquè vendran a recórrer els camins tradicionals ara tancats, que l'ecotaxa permetrà expropiar o demostrar als Tribunals, que han estat públics des de sempre i obligar els propietaris a reobrir-los, i si tant voleu, protegits amb una assegurança contra els eventuals actes vandàlics (que n'hi ha hagut).
A més de les excursions hi ha molts d'altres atractius que podrien dur gent de més alt nivell que els hooligans (que en anglès es diuen yobs), com vies d'escalada, carrils per ciclistes que hi puguin circular sense crear perill; a ells per atropellament i a nosaltres per l'atac de cor que ens provoquen quan ens surten de sobte per una rodona.
Tot això per no dir res dels museus, que avui sols poden mostrar una part ínfima dels seus fons, o moltes esglésies ara tancades quasi tot el dia, quan podrien estar ateses per aturats de llarga durada o joves, que podrien aprofitar per estudiar quan no tinguessin visitants i al mateix temps es traurien uns eurets, o els jaciments arqueològics, ben condicionats i protegits, amb panells explicatius amb codis QR, com ja tenen a Pollentia, o, o, o...
Altres destinacions turístiques carreguen un impost turístic molt més alt, però segurament els hotelers d'allà no són tan toixarruts com la majoria dels nostres.
No servirà de gaire aquest article, perquè «rentar es cap a s'ase és perdre es temps i es lleixiu», però més val encendre una llàntia que maleir la foscor.
