Vox no va fracassar el passat diumenge. Qui cregui això, és que ha entès ben poc del que ha estat passant a l'espectre conservador espanyol el darrer bienni. Augmentà dos milions de vots en tres anys. Amb una participació estàndard haguessin estat suficients per treure molts més escons dels finalment obtinguts. Els espanyols demòcrates mai li estarem prou agraïts a Susana Díaz. Qui deu encomanar-se a no se sap què ni qui per no haver sabut esperar dos mesos. I convocar les eleccions autonòmiques andaluses amb les legislatives. Ara és a la dura realitat de l'oposició, mentre els seus màxims enemics interns ja negocien càrrecs públics estatals amb els seus antics subordinats. La fidelitat per un plat de llenties. Però ha estat gràcies a la seva extraordinària visió política que l'electorat espanyol se'n va poder fer una major composició de forma i lloc del que se li podia venir al damunt si no reaccionava a temps. Potser ningú se'n recorda ara, d'aquells dies de gener. No obstant varen marcar l'inici de la victòria de l'esquerra de diumenge. Finlàndia no era tan lluny. Ni Itàlia. Però Díaz ho va desbaratar involuntàriament. No obstant, moltes gràcies, Susana.
