Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Munar

Notes de tall

Jaume Munar

Diputats holograma

Lamentablement, l'amor pel partit dels candidats és superior a l'amor per les illes i fa inútil tota esperança

La mala fortuna va voler que fa tot just una setmana, mentre el món assistia al col·lapse simbòlic d'una Europa en deconstrucció, els habitants de Balears haguéssim d'assistir a l'enèsim col·lapse de la fe que tenim dipositada en els candidats a les eleccions generals. Una vegada més, les limitacions que els propis partits i la Junta Electoral imposen als mitjans públics i als seus professionals varen convertir el debat organitzat per IB3 en una "teletienda" apta només per als espectadors més refractaris al tedi. Tanmateix, l'espectacle anodí que oferien els candidats no podia competir amb el foc hipnòtic de Notre Dame, però la contraposició va servir almenys per a recordar que la mediocritat no serveix per a edificar res perdurable. Tampoc per a mantenir una democràcia, tot i que, elecció rere elecció, sembli resistir-la indemne.

A l'endemà, en el debat organitzat per Diario de Mallorca, la presència de públic no va elevar el nivell, però com a mínim va obligar els candidats a desprendre's de la faixa que havien vestit davant les càmeres, provocant que uns mostressin el llautó i uns altres la filassa. En el cas de Margalida Prohens, per exemple, la proverbial humilitat de què ha fet gala aquests dies li garanteix al PP que els incondicionals de Maria Salom la puguin votar sense notar més diferència que l'edat. En canvi, la síndrome de majoria absoluta que, quatre anys després, segueix patint l'ha duita a confondre's d'adversari i a atacar només el PSOE, com si vivíssim encara en ple bipartidisme. Per contra, Pere Joan Pons s'ha seguit mostrant indolent, no només davant les pessigades de Prohens, sinó fins i tot davant les seves pròpies paraules, que deixa degotar amb la displicència pròpia d'un pilot d'avió donant la informació meteorològica als passatgers. En definitiva, amb el desinterès per l'adversari de qui ja es veu vencedor.

La candidata d'UP, Antònia Jover, més que una antítesi de Prohens, és la viva demostració dels efectes que ha tengut l'obsessió de Pablo Iglesias per talar a cop de purga tots els arbres que li poguessin fer ombra. La desforestació ha afectat també les illes, on els candidats a presidir les tres principals institucions, per paga, no tenen ni la gràcia de compartir humilitat amb Jover. Per descomptat, tampoc la comparteix la candidata de VOX, Malena Contestí, ni la seva substituta al debat de Diario de Mallorca, Manuela Cañadas. Amb les formes i el fons propis d'una vulgar discussió de tardeo, va deixar clar que no hi ha partit més anticonstitucional i independentista que el seu.

Joan Mesquida, candidat de Cs, mereix un capítol a part. Portar ETA a col·lació de manera recurrent sembla ser l'única estratègia que té per a dissimular els seus canvis de camisa. Les seves inquietuds reals però, pot ser siguin unes altres, com per exemple ser un dels portadors del pas de Sant Bartomeu Cursach, màrtir. El contrast del Mesquida altiu d'aquests dies amb el Mesquida servil que pidolava a Tolo Sbert entrades per a un concert i abonament per a un gimnàs és il·luminador. Que cap dels altres candidats no li hagi tirat en cara -de moment- demostra fins a quin punt el poder aparent que elegim els ciutadans té clar dins quines butxaques resideix el poder real.

El PI, per la seva part, haurà de decidir algun dia si, a banda del vots dels propietaris d'habitatges de lloguer turístic, li interessa algun vot més. És clar que aquesta estratègia almenys garanteix al partit de Joan Miralles poder pescar dins les aigües de MÉS a la Part Forana. Al candidat ecosobiranista, Guillem Balboa, després d'haver-lo vist disfressat de Rocky, costa creure'l quan es posa seriós. Són els efectes d'haver convertit la política selfie d'Ensenyat en política meme. Amb tot, ha estat qui, de moment, ha dit una de les poques frases dignes de ser recordades: "una Espanya amb un 25% de població en risc d'exclusió ja està rompuda".

Sigui com sigui, unes eleccions més, la sensació és que els ciutadans de Balears elegirem uns diputats que seran simples testaferros d'interessos aliens, uns titelles sense capacitat d'influir sobre cap dels programes que reciten de memòria. Per contra, els governs d'Espanya han demostrat en reiterades ocasions que no premien aquesta lleialtat muda, sinó el xantatge. Per això, l'única promesa electoral que se'ls hauria d'exigir als candidats és la de trencar la disciplina de vot en tots els casos en què els interessos de Balears ho requereixin. Lamentablement, l'amor pel partit és superior a l'amor per les illes i fa inútil tota esperança. Antigament, els servents provinents de les colònies d'ultramar almenys donaven prestància a les cases de la metròpoli. Avui, les intel·ligències artificials i els hologrames fan el mateix servei tot i no tenir aquell glamour. Pot ser per això, Aena en va instal·lar un al control de seguretat de l'aeroport de Son Sant Joan, perquè els nostres diputats es posin en situació cada cop que agafen l'avió cap a Madrid. Fins quan?

Compartir el artículo

stats