Abril del 2019 a l'aeroport de Palma. L'eslògan "Passion for Palma de Mallorca!", amb el logotip de l'ajuntament inclòs, ens dona la benvinguda. Fa quatre anys de suposat "Govern de progrés" i, tot i que l'actual majoria ha canviat el nom oficial de la ciutat i es va oposar a l'ús de "Palma de Mallorca", la campanya impulsada el 2013 pel batle del PP, Mateu Isern, i José Ramón Bauzá, continua regnant en un dels murals situats a la rampa d'arribades. L'anècdota serveix per resumir la darrera legislatura: molt bones paraules, molts de discursos i, fins i tot, nova legislació, per exemple, de "memòria històrica" o de canvi de denominació de la capital, però són incapaços de corregir unes inofensives tanques publicitàries.
L'informe anual del 2017 del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) posa de manifest que en general l'administració local "en l'àmbit de la cultura pateix una manca flagrant de recursos econòmics, materials i, sobretot, humans". Malgrat que l'informe se centri en Catalunya, a casa nostra les coses no van gaire millor. De fet, el pressupost que l'ajuntament de Palma ha destinat enguany a la regidoria de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística no supera el 3% de les despeses totals de l'ajuntament, lluny del gairebé 10% de pressupostos de municipis que aposten de veres per la cultura, com Girona. És cert que bona part de la causa de la falta de recursos a la cultura té l'origen en l'abandonament pressupostari i restriccions de despesa a què ha condemnat el Govern de l'Estat espanyol als mallorquins. Però la realitat és caparruda i mostra que durant els darrers 47 mesos de govern municipal, ni s'ha batallat prou per aconseguir un millor finançament per a Palma, ni s'ha jugat fort per redistribuir els recursos actuals de la ciutat per dotar la cultura de la partida que necessita. És a dir, una vegada més els més sobiranistes es mostren molt entusiastes "amb la nostra cultura" quan toca convocar la ciutadania a votar, però després, aquests principis queden tancats dins un calaix.
Aquestes contradiccions polítiques, recurrents en la darrera legislatura, posen de manifest la necessitat d'un canvi a Palma, també en les polítiques culturals. De fet, els dos exemples demostren que allò que cal a la nostra ciutat són propostes valentes i decidides que potenciïn la cultura com a eix vertebrador de la ciutat. Això és, donar-li un sentit integral, que la situï a l'espai central de la política municipal. I què vol dir això? Vol dir que tothom entén que no tendria sentit una campanya del consistori per sensibilitzar la ciutadania de la necessitat de reciclar i que després l'Ajuntament fos el primer de llençar-ho tot mesclat al fems. Doncs en cultura és exactament el mateix: no podem aïllar el fet cultural d'altres àmbits d'actuació pública, com ara puguin ser l'educació, el benestar social o el turisme, i hem de ser coherents amb les nostres polítiques. Cal, doncs, un gran acord de ciutat transversal per a la cultura que cohesioni totes les regidories i barris de la ciutat.
La lingüística ha conclòs que les propietats textuals són l'adequació, la coherència i la cohesió. Des de El Pi ens comprometem a garantir que les polítiques del proper mandat siguin com un bon text: adequades, coherents i cohesionades.
