Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Perquè em dóna la gana

Permisos parentals

Des del passat 1 d'abril els permisos de paternitat han passat a ser de huit setmanes per als pares a tot el Estat espanyol.

I fent una recerca m'he trobat que a Euskadi, des de 2017 el permís anomenat de "paternitat" i que ara volen canviar-li el nom pel de "permís parental" i augmentar la seua duració, el poden gaudir "les parelles no gestants" que siguen empleats públics del Govern autònom, també de fills nascuts per ventres de lloguer.

I es ací quan neixen les meues preguntes: Com és poden reconèixer uns permisos per unes tècniques de natalitat que a l'Estat espanyol no són legals? Estarà el PNV, que governa el País Basc, ficant les pedres necessàries per a que quan aplegue (si aplega) aquest debat al Parlament espanyol, votar a favor, perquè ja esta naturalitzat a la seua legislació autonòmica, almenys en matèria de permisos per a les empleades i empleats públics del Govern basc?

És cert que al País Basc, com a la resta de l'Estat, la gent que treballem per als Governs autonòmics tenim una mitjana d'edat entre els 50 i 55 anys, amb la qual cosa dintre d'entre deu i quinze anys ens estarem jubilant més de la meitat de les treballadores i treballadors públics de les diferents autonomies. I a eixes edats, sobretot per a les dones, la reproducció, ja és molt complicada. I això s'ha de tenir en compte a l'hora de legislar, perquè és pot fer a favor de molt poca gent i vendre com a una gran conquesta social. De nou la hipocresia en matèria de mesures de conciliació personal, laboral i familiar. Campanya electoral?

I amb eixes condicions, no tot val per a augmentar la natalitat. Cal afrontar la baixa natalitat amb mesures de conciliació reals i que se mantinguen en el temps. La possibilitat d'augment del permís de paternitat em sembla una molt bona notícia, sobretot per a les criatures. Però que al País Basc eixos permisos s'utilitzen per a la explotació reproductiva de les dones i per a la compra de criatures no em sembla ni bé, ni ètic, ni molt menys progressista.

No és pot estimular un augment de la natalitat basat en els desitjos, que no drets, ni en la explotació reproductiva de les dones en situació de vulnerabilitat econòmica. Qui realment té dret són les criatures, no les persones que "desitgen" ser pares o mares i no poden, i recorren a aquestes tècniques.

I concedir permisos amb càrrec al pressupost públic, amb diners públics, per a practicar aquesta explotació de dones i fomentar el negoci de compravenda de criatures em sembla un atemptat democràtic en molts sentits, però principalment per tres: La primera es que aquestes tècniques no són legals a l'Estat espanyol. La segona perquè significa l'explotació reproductiva de dones. I la tercera per la compravenda de criatures que, recordem, que es il·legal.

Conciliació de la vida personal, laboral i familiar sí, sense cap dubte. Però sense naturalitzar les tècniques que no són legals, ni a costa de la explotació de les dones.

Compartir el artículo

stats