Més ocupació, menys atur, més política social, més inversió pública, reducció del deute públic i compliment dels objectius d'estabilitat. La gestió del bon cicle econòmic ha permès crear més de 70.000 llocs de feina nous, reduir l'atur en més de 20.000 persones a Balears des de 2015 i sanejar les finances públiques. A la vegada, complint l'objectiu primordial: recuperar drets socials i enfortir els serveis públics per millorar la vida de la gent.

Més de 180.000 pensionistes ja no han de pagar el copagament farmacèutic. Tenim una millor educació amb prop de 1.300 nous docents, més beques o taxes universitàries més baixes, i una millor sanitat amb 1.300 professionals més. Els centres de salut tornen a obrir els horabaixes i la targeta sanitària és gratuïta i per a tothom. La nova renda social arriba a prop de 12.000 persones.

Aquests quatre anys, hem anat complint compromisos, la carta d'obligacions signada per les forces d'esquerres el 2015. La prioritat eren les persones i hem destinat més doblers que mai a les polítiques socials -un 33% més-, darrere les quals hi ha millores reals. Els pressuposts han tornat a aixecar els pilars de l'Estat de benestar -encara avui amenaçat-, la qual cosa s'ha traduït en beneficis socials, amb nom i llinatges.

D'això es tracta a l'hora de gestionar l'economia. Parlam de persones. De prioritats. També de rompre mites. Sense triomfalismes -ni tòpics-, aquest Govern d'esquerres ha fet compatible l'agenda social i el sanejament dels comptes públics: el 2018 hem tornat a complir els límits de dèficit -un 0,39%, dins el permès per l'Estat- i d'un deute que per primer pic baixa en termes absoluts. Una reducció de 96 milions -gràcies al superàvit de l'any anterior- per seguir minvant el seu pes: del 30,2% del PIB de 2015 al 27,6%.

Fins ara, el deute creixia cada any, també en èpoques de bonança -i d'obres faraòniques-. Ara assolim fites des de la gestió responsable d'un creixement econòmic sostingut: un augment del 14,1% del PIB des de 2015. Però no és moment d'eufòria, sinó de responsabilitat. Tant pels reptes socials de futur que ens juguem aquests mesos com pel context financer global. Res de promeses fiscals populistes que oculten retallades. El cicle econòmic madura, l'efecte contagi de factors externs ha posat en alerta a tots els organismes internacionals. Malgrat això, cal tenir present que totes les previsions situen Balears amb un creixement del 2% o superior per cinquè any.

Una altra realitat és que la motxilla del deute encara és pesada, 8.706 milions, i en bona part -uns 5.000- s'ha generat pel nostre infrafinançament històric. La reforma del finançament autonòmic és encara un repte. N'hem assolit un altre, com era l'aprovació del nou Règim Especial Balear, l'eina per disposar de més inversions, més ajudes en transport i energia i nous beneficis fiscals perquè empreses i autònoms guanyin competitivitat. Ara cal vetllar pel seu compliment i desenvolupament.

Hem avançat. També hem tornat als mercats amb èxit per obtenir finançament al marge dels mecanismes de l'Estat: una col·locació de 400 milions i més de la meitat de la inversió de l'estranger. Una confiança que també s'ha reflectit en la millora de la nota financera de Balears: de "BBB amb perspectiva estable" a "BBB+ amb perspectiva positiva", segons l'agència Standard & Poor's. El creixement i el compliment dels objectius reforcen les Balears i consoliden la seva credibilitat. Factors clau per poder garantir que continuam avançant en política social. Per fer que passi i que l'economia segueixi parlant de les persones.

* Consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern balear