El ciclisme femení a Mallorca es troba en ple creixement els darrers anys. Després de les primeres proves organitzades a finals dels anys 70, i comandades per pioneres com Sara Pallicer, Margalida Gornals, Maria Mora o Magdalena Rigo, que també assoliren triomfs a nivell nacional, i actualment amb el protagonisme destacat de Mavi García en el Movistar Team. Però abans de totes elles hagué un precedent extremadament remot que, malauradament, no va deixar cap rastre més enllà de l'expectació i la curiositat que va generar la seva presència, ara fa casi un segle. Es tracta de l'italiana Alfonsina Strada (1891-1959), una de les pioneres del ciclisme europeu i mundial.

Strada fou una transgressora en tots els sentits, més enllà de l'àmbit esportiu: des dels 16 anys va participar en competicions ciclistes i feia altres coses fins llavors vedades a les dones, com ara vestir amb calçons, dur roba esportiva o anar sola en motocicleta. Va patir incomprensions però també va rebre molts suports, tant entre el públic com entre els mateixos ciclistes, que la respectaven com una rival més, independentment dels resultats obtinguts. Un dels seus principals suports va ser el d'un altre ciclista: Carlo Messori, qui la va acompanyar en moltes de les seves gires, i que es va convertir en el seu segon marit quan ella va enviudar.

La seva vinguda a Mallorca es va gestar en el Giro d'Itàlia de 1924, en convertir-se en la única dona que mai ha disputat una de les tres grans proves per etapes (Vuelta, Giro i Tour). La ciclista el va poder acabar, tot i la duresa del recorregut (de noranta corredors només varen acabar-lo trenta participants). Strada arribà fora de temps en una de les etapes; però els organitzadors li permeteren continuar, atesa l'expectació i les simpaties que havia generat -més freqüents que els rebutjos-, i que sovint l'obligaven a aturar-se per signar autògrafs (una pràctica freqüent entre les figures ciclistes d'aquell temps). La participació de Strada al Giro va tenir repercussió internacional i li va donar la possibilitat de protagonitzar gires d'exhibició fora del seu país. Un dels països que més va visitar fou Espanya -quatre vegades, entre 1924 i 1929-, sempre acompanyada del seu col·lega Messori.

Va ser l'any 1926, durant la seva segona gira per Espanya, que Alfonsina Strada va recalar a Mallorca per córrer als principals velòdroms de l'illa amb Carlo Messori i un tercer corredor, Mauro Bulgarelli. La primera etapa va esser el recentment inaugurat velòdrom de Cap Blanc a Llucmajor, a mitjans de març. Els dos dies de competició hi hagué molt de públic, atret per la novetat de veure una dona vestida de curt competint contra homes. Strada va disputar una prova contra el corredor local Silvestre Ginard, guanyada per aquest; però al dia següent s'enfrontaren novament i Strada va poder rescabalar-se en sortir triomfant. Enmig de l'expectació generada, la següent estada fou a Manacor (4 i 5 d'abril) en una pista improvisada al voltant del camp de futbol de Na Capellera. El segon dia Strada va córrer tres carreres contra Barceló (desconeixem el nom de pila) i va aconseguir imposar-se a la darrera prova.

Finalment, Strada i companyia varen recalar a Palma per córrer al Velòdrom de Tirador, llavors la pista més important d'Espanya, els dies 18 i 25 d'abril. El primer dia es va disputar un matx per equips, entre els tres italians i els mallorquins Antoni Abraham, Joan Juan i Mateu Pons, que fou guanyat pels locals. El segon jorn s'enfrontaren Strada i Joan Juan i va guanyar el corredor local. Per tant, Strada no va assolir cap triomf a Tirador.

En conjunt, el paper d'Strada a Mallorca va anar molt més enllà de la morbositat i el sensacionalisme de veure una dona vestida de curt competint contra homes: va plantar cara, en igualtat de condicions en totes les modalitats de ciclisme en pista, i va guanyar varies proves. No debades la ciclista acabava de complir 35 anys, una edat que per a molts suposava la retirada, i va enfrontar-se amb corredors molt més joves (Silvestre Ginard tenia 21 anys i Joan Juan, 24) habituals en la competició local, no pas espontanis. Però malgrat l'impacte i l'expectació que Alfonsina Strada va generar a Mallorca l'esport femení va continuar essent casi inexistent, si exceptuam algunes manifestacions com el tennis o l'equitació, molt minoritàries i reservades als estaments privilegiats, i socialment considerades "adequades" o "tolerables" per a la dona.

Des de Mallorca Strada i la seva 'troupe' varen continuar viatge cap a Madrid i València, entre altres destins. La ciclista encara va tornar a Espanya dues vegades més, però ja no tornaria a Mallorca. Durant la seva darrera estada (1929) la federació italiana li va prohibir que continués competint. No tornaria mai més. Tot i així, va continuar practicant el ciclisme fins a una edat molt avançada. Se li comptabilitzen almanco 36 victòries i va batre el record de l'hora femení dues vegades (1911 i 1938), però mancat d'oficialitat. Els darrers anys va regentar una tenda i taller de bicicletes a Milà fins a la seva mort, el 1959. Avui és recordada com una lluitadora per la igualtat de gènere, avançada al seu temps i la seva figura és cada cop més reivindicada; no obstant això, el seu pas per l'illa continua sumit, fins ara, en l'oblit.

* Doctor en Historia Contemporánea