I.-A les acaballes de 2013 s'estrenava a Espanya la pel·lícula-documental L'encerclement. La démocratie dans les rets du néolibéralisme que, sota la direcció de Richard Brouillette, ens presentava un seguit de reflexions i anàlisis de prestigiosos intel·lectuals que dibuixaven un polièdric retrat de la ideologia neoliberal, i dels múltiples mecanismes que fa servir per a imposar la seva "revolucionària bona nova", amb mesures, com ara, la reducció del paper de l'estat, les privatitzacions a l'engròs, les desregularitzacions, la substitució del dret del treball, protector de la part més feble en les relacions laborals, per un "dret de l'ocupació", al servei exclusivament de la competitivitat i el benefici empresarial, etc.
Un dels àmbits més estratègics de la revolució neoliberal és l'educació. El professor de ciències de l'educació de la Universitat de Quebec, Normand Baillargeon, ho explica en la seva intervenció a L'encerclement... amb aquestes paraules: "Llavors l'educació es desvia de la ciutadania, del bé comú, cap als interessos de les empreses privades que s'apoderen de l'educació. No és el mateix pensar el món des del punt de vista de la cultura, que pensar-lo des del punt de vista del que ofereix tal empresa". El cert i segur és que -independentment que es comparteixi o no la crítica marxista a la teoria del "capital humà"-, si s'analitza amb certa atenció l'estratègia educativa global, és fàcil concloure que en les últimes dècades el paper d'ascensor social tradicionalment adjudicat a l'escola ha anat perdent marxa. En això han sigut clau bona part de les diverses reformes educatives inspirades per l'OCDE, i, en l'àmbit universitari, la facilitació de la mercantilització de l'ensenyament superior propiciada pel Pla Bolonya de 2009, i les polítiques de beques amb seriosos dèficits de progressivitat.
II.-Fet i fet, els ascensors socials segueixen sense funcionar correctament per a aquelles persones joves no riques una vegada han culminat l'educació superior. Comença a haver-hi alguna sospita que les dificultats per a la incorporació a les seves carreres professionals de moltes persones joves egressades és directament proporcional a la posició econòmica dels seus progenitors. I aquestes sospites no es basen únicament, encara que també, en el "(a)normal funcionament del mercat", que fa que el que podríem denominar meritocràcia i l'excel·lència acadèmica siguin més difícils d'assolir a l'alumnat que pertany a les classes de rendes baixes. Les diferències s'incentiven, fins i tot, des de les polítiques públiques d'ocupació juvenil per a egressats i egressades, com és el cas del "Programa de foment de la contractació en pràctiques de joves qualificats" que, en el cas del regne d'Espanya, gestionen les comunitats autònomes.
L'objectiu d'aquest programa, que a Balears es denomina "Soib Jove Qualificats", és incentivar la contractació en pràctiques (entorn de 12-15 mesos de durada) de persones joves (entre 18 i 30 anys) desocupades, amb estudis universitaris o de formació professional superior, beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. Un dels requisits per poder-se beneficiar del programa és estar inscrit o inscrita en el Servei Públic d'Ocupació corresponent (en el nostre cas al SOIB) com a demandant d'ocupació en atur. Això esdevé una barrera d'accés per a aquelles persones joves qualificades que, personalment o familiarment, no poden esperar de mans plegades la seva possible participació en un programa com el de "Jove Qualificats". Vet aquí com aquest requisit esdevé en un element de desigualtat. No tothom pot, una vegada adquirida la condició d'egressat/da, rebutjar una ocupació precària per a contribuir a la modesta economia familiar, o per iniciar un precari procés d'emancipació. Hom podria dir que aquesta és una causa per la qual existeix el fenomen que denominem "sobre qualificació" en moltes ocupacions, però que el programa "Jove Qualificats" sembla ignorar. Si en aquest assumpte es vol passar de la retòrica de la "igualtat d'oportunitats" a la garantia de la "igualtat de resultats", la solució és ajustar el programa, incloent-hi al requisit d'inscripció com a demandant d'ocupació en atur el d'inscripció com a demandant de millora d'ocupació. Així de senzill!
*Analista sociolaboral
