El Salt de la Bella Dona dóna nom per proximitat al tram de la carretera Inca-Lluc que té aproximadament 1 kilòmetre de marge fet amb pedra seca i que ha patit un esbaldrec en un revolt després de 125 anys d'aguantar de tot i molt.
Aquesta carretera va ser concebuda per a un trànsit de "180 cavallerisses" al dia però ha suportat majestuosament milers de vehicles diaris incloent milers d'autobusos durant el darrer mig segle. El 2007 la mitjana va ser d'uns 8.400 vehicles al dia. La pedra seca té això, que aguanta perquè és alhora resistent, flexible, segura i sostenible. Ens hem de sentir orgullosos de tenir a Mallorca una obra com aquesta i mirar-la amb els ulls no només de l'usuari sinó de qui la gaudeix com a part integral del paisatge de Tramuntana.
Per qui no hi hagi anat encara, el marge que s'ha de restaurar té 8,10 metres d'altària amb el paretó de protecció, 20 metres d'ample, quatre metres de profunditat a la base i un volum total d'aproximadament 560 m3 de pedra entre paredat i caixa de reble. Hi ha pedres de la part baixa que poden fer més de 500 kgs., els vells mestres sabien bé què feien. El perill de formigonar-lo era gran però el Consell de Mallorca hi ha trobat una solució, un nou traçat a la carretera que entra un poc més dins la muntanya i que al mateix temps permet convertir aquest revolt en un mirador.
El manteniment, reparació i al seu cas restauració de carreteres correspon al Consell de Mallorca, en concret al departament de Territori i Infraestructures que ha encarregat aquesta obra i que, aquesta vegada, assegura que la restauració de l'esbaldrec del Salt de la Bella Dona es faci amb la tècnica mallorquina de pedra seca mitjançant una entesa amb el Gremi de Margers.
Fa dos anys que ens vàrem agrupar en el gremi per crear un àmbit de cooperació entre professionals, reivindicar l'ofici, posar les bases per assegurar-ne la pervivència en vista a les noves generacions i incorporar-lo a la modernitat. Aquesta cooperació entre margers comença a donar fruits i els poders públics hauran de tenir en compte a partir d'ara un interlocutor que representa l'ofici, cooperador quan es pugui i vigilant sempre que calgui.
Després de moltes dècades es podrà restaurar com pertoca un marge de la xarxa viària de Tramuntana amb la tècnica mallorquina de pedra seca i ho serà en un paratge doblement reconegut per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. I és que a la Serra de Tramuntana, i al Salt de la Bella Dona en concret, hi trobam una intersecció gairebé perfecta entre patrimoni material i patrimoni immaterial amb unes carreteres de pedra seca que han anat prestant servei amb més d'un segle a la seva esquena i amb els professionals capacitats per restaurar-les amb la mateixa tècnica que varen ser construïdes.
és que, com argumentava la declaració de la tècnica constructiva en pedra seca com a Bé d'Interès Cultural Immaterial aprovada pel Consell de Mallorca el 2017, aquestes carreteres són "la màxima expressió del perfeccionament d'aquesta tècnica" i es varen poder fer gràcies a "la intervenció del cos d'enginyers de camins, canals i ports però sobretot gràcies a la notable especialització de l'ofici [de marger]".
Els margers estimam la nostra feina, procuram fer-la bé. Quan aixecam un marge, la nostra intenció és que no el vegem caure mai, que aguanti més temps dret del que nosaltres serem en aquest món. Així es va fer i així és com s'ha de restaurar el Salt de la Bella Dona.
(*) Integrada pels mestres margers Miquel Busquets, Xavier Cot, Miquel Estarelles, Feliu Llabrés, Lluc Mir i Guillem Palou
