El candidat de Vox a la batlia de Palma, el general Fulgencio Coll, va declarar la setmana passada al programa Herrera en Cope que a les democràcies occidentals és absolutament normal que els militars s'incorporin a la vida política. No va dir, en canvi, si també era normal que aquests militars es dediquin a lloar públicament la figura d'un dictador com Franco. Don Fulgencio, que pretenia fer una anàlisi exquisida, en va distingir la part política, amb la qual va dir que comprenia que no tothom hi estigués d'acord, de la figura militar, que va definir com a " brillante". Quines reaccions suscitaria en les referides "democràcies occidentals" que un antic militar elogiàs així al responsable d'un cop d'Estat que va desembocar en una guerra civil? Algú imagina un general alemany fent la distinció entre la "figura militar" i la "parte política" de Hitler? De fet, en quin país una figura del nivell intel·lectual que se li pressuposa a qui va ser cap de l'estat major de l'exèrcit de terra consentiria fer el ridícul aplicant aquesta distinció a un sistema totalitari l'essència del qual era, justament, la militarització de la política?
Davant tals elogis, el locutor va voler saber per què Coll no havia signat la " declaración de respeto y desagravio al general Francisco Franco Bahamonde, soldado de España". Don Fulgencio va aclarir que compartia l'esperit i la intenció del document, però que no l'havia pogut signar perquè aleshores encara era un general a la reserva. Acte seguit, per deixar constància del seu compromís amb el dictador, va afirmar: " El franquismo tenía sus cosas buenas y sus cosas malas, pero no olvidemos que Franco cogió España de una Guerra Civil terrible y la dejó a las puertas mismas de la democracia". En efecte, Vox ha aconseguit extirpar la memòria històrica, però convertint-la en al·lucinació mitològica. El color verd de la formació, idèntic al de les pocions tòxiques dels dibuixos animats, pot ser hi té alguna cosa a veure. Encara que, ben mirat, el color no podia ser un obstacle per a cap d'aquests nostàlgics de l'Espanya en blanc i negre.
En els propers mesos, la competició entre els generals que s'han incorporat a les llistes de Vox per veure quin d'ells alça el títol de " generalísimo" es veu que serà duríssima. Tot i així, algú faria bé en recordar-los que l'únic que Franco ens va deixar va ser la monarquia i que els espanyols, en agraïment, com el nin que, per no llevar-los la il·lusió, oculta als pares que ja sap qui li deixa els regals per nadal, bé que hem consentit perpetuar la nostra infantesa sostenint una institució tan anacrònica en ple segle XXI. Però don Fulgencio, és clar, el que volia era recordar-nos que no va ser cap rei, sinó Francisco Franco en persona qui, després de redimir Espanya, va tenir la immensa generositat de regalar la democràcia als espanyols. En aquest sentit, l'afició de Vox a la mentida i a la llegenda no el converteix en un partit ultra, sinó "plus ultra", com molt encertadament va afirmar el candidat a batle durant l'entrevista. Es comença per dir que la democràcia és el regal d'un dictador i s'acaba amenaçant al nin amb prendre-li la jugueta si no fa bonda.
L'únic que Franco podria retreure als seus apòstols de Vox és que no hagin respectat el famós " atado y bien atado". Sempre ens havien dit que el nus que primer s'afluixaria seria el de la unitat d'Espanya, però ha resultat que el primer que s'ha desfet ha estat el que mantenia tancada la matrioixca de la dreta. Desmuntades UCD, PP i Cs, a la fi hem descobert que Vox era l'última figura que contenia. A diferència de les altres, la figura central de les matrioixques és l'única de fusta massissa i ningú no pot negar que Vox és vertaderament el massís de la dreta hispànica. Del que es tracta ara és de saber si, a més de massís, és també fonament de totes les altres. En aquest sentit, sorprèn que PP i Cs, ara que podrien distingir-se clarament de Vox i distanciar-se definitivament d'aquell passat, en lloc d'aprofitar l'oportunitat hagin entrat en una competició per veure quin dels dos s'assembla més al partit de Santiago Abascal. El lamentable paper que les polítiques del PP i Cs van fer en motiu de la vaga feminista del 8M -sembrant de suspicàcies un camí que, com a dones, haurien de tenir la responsabilitat de desbrossar- no és cap bon auguri. Don Fulgencio es mostrà convençut de fer un gran servei a la pàtria sumant-se a Vox, però pareix que, de moment, l'únic que ha fet és malbaratar l'herència del pare. Perquè l'autèntic regal que Franco féu als "seus" espanyols no va ser la democràcia, sinó aquella matrioixca. Aviat sabrem si la voluntat de les tres figures en dansa és retornar o no al tancament original. Sigui com sigui, ni PP ni Cs ja no podran dir que no sabien quin peu calça el seu bessó.
