Actualment tenim un model ambiental, econòmic i social basat en l'ús de combustible fòssil, en el consum massiu de recursos i en la destrucció de boscos i ecosistemes. És urgent canviar de model i planificar una transició cap a una economia més sostenible i baixa en emissions de carboni per evitar un col·lapse mediambiental.
La Llei de canvi climàtic i transició energètica aprovada recentment pel Govern de les Illes Balears, és un primer pas per enfocar i afrontar aquest gran problema que afecta tots els sectors productius i energètics, sent la planificació de mesures a adoptar transversal, afectant a tota l'Administració tant autonòmica, insular com municipal. Al respecte, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) proposa tenir més dades per prendre mesures realistes i possibilistes. Encara que existeixen organismes que disposen de tot tipus de dades, cal insistir en la labor de promoure l'obtenció coordinada de DADES, el tractament estadístic i l'anàlisi transversal d'aquestes.
El COAIB també considera que s'ha de baixar el consum i les emissions de CO2 de manera dràstica, no obstant, s'ha de fer de manera adequada. En primer lloc cal baixar la demanda energètica, amb un bon disseny arquitectònic de l'edifici considerant: l'orientació, l'aïllament, el control de les infiltracions, la ventilació i refrigeració passiva, la protecció solar, la massa tèrmica disposada adequadament i la reducció i reutilització de l'aigua. El segon objectiu és augmentar l'eficiència energètica de les instal·lacions i el tercer objectiu és l'autogeneració d'energia (solar tèrmica, solar fotovoltaica, geotèrmica o aerotèrmica).
En referència al transport i la mobilitat, el COAIB creu que cal racionalitzar la demanda del vehicle privat i apostar per una bona xarxa de transport públic, prioritzant abans, desplaçaments a peu, amb bicicleta i transport col?laboratiu.
Una altre mesura seria potenciar les certificacions mediambientals que valoren de manera integral el nivell de sostenibilitat dels edificis i puntuant ponderadament, entre d'altres, la proximitat a les xarxes de transport, els materials, el consum d'aigua, el consum d'energia, les emissions de CO2, els residus, el manteniment de l'edifici,...
També caldria informar sobre el consum real dels habitatges. El certificat d'eficiència energètica informa del consum i les emissions de CO2 de l'energia necessària per a la calefacció, l'aire condicionat i l'ACS. No obstant això, la informació del certificat és únicament de referència i molt limitada. Per exemple, no considera els electrodomèstics ni la il·luminació, que representen més del 37% del consum dels habitatges.
En quant a la reutilització i reducció dels residus de construcció, el COAB opina que cal potenciar una construcció més respectuosa amb el medi ambient, reduint la demanda d'àrids, reciclant millor els residus inerts i reciclant els materials de construcció.
Per altra banda, es important generalitzar l'ús de materials de baix impacte ambiental i materials de Km 0. L'energia necessària per construir un edifici, la necessària per fabricar els seus materials i el transport d'aquest, és determinant.
El COAIB considera que cal potenciar la rehabilitació dels edificis existents. Un 56% dels habitatges construïts a les Illes Balears són anteriors a l'any 1980, essent el sector amb més potencial per consumir menys, s'estima que el seu consum podria baixar entre un 30% i un 80%. És urgent que l'Administració planifiqui una estratègia d'actuació en el parc edificat.
La gestió i ús dels edificis és un factor que incideix aproximadament en una tercera part del seu consum. Aleshores les campanyes d'informació a la ciutadania són determinants per anar cap una economia més sostenible i baixa en emissions de carboni.
* Decana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears
En representació de la Junta de Govern de la entitat (COAIB)
