Som la meitat del món i sense nosaltres, s'atura el món. Sona a clixé, però el 8 de març de l'any passat va quedar demostrat. Les dones d'aquest país i de tot l'Estat vam buidar els llocs de feina i vam omplir els carrers i va quedar clar que la força del feminisme és imparable. Ens tornam a trobar davant un 8 de març que pot tornar a ser històric i és un bon moment per fer balanç del que hem aconseguit i el que ens queda per fer.

Form part d'un govern feminista. Així de simple i així de complicat. Hi ha gent a la que encara li cou escoltar aquesta paraula, però des d'aquest govern el que ens cou és que les desigualtats entre homes i dones encara existeixin. I hem fet feina per revertir-les, amb la Llei d'Igualtat, aplicant la perspectiva de gènere a tots els àmbits de gestió, recuperant i visibilitzant les figures d'aquelles dones que han fet i fan possible que tenguem el coneixement i patrimoni que tenim.

Som conscient que no és prou, que hem de seguir treballant perquè sense feminisme no hi ha democràcia. Si una part de la població no té els seus drets garantits, alguna cosa falla. I això ens passa com a dones. Ens passa amb la discriminació salarial, amb l'accés als llocs de responsabilitat i ens pot passar amb el dret al nostre propi cos.

Hi ha debats que ja crèiem superats, com el de l'avortament. El dret de les dones a decidir ser mares o no. Però hi ha líders polítics que encara creuen que no sabem prendre decisions, que l'Estat ens ha de controlar i supervisar,privar-nos de la nostra llibertat. Són els mateixos que qüestionen el relat de les dones que han patit violència masclista o agressions sexuals, que d'un agressor li diuen "persones que no es porten bé amb les dones".

Les dones i els nostres drets estam en el punt de mira de l'extrema dreta. I justament és des del feminisme des d'on els hi podem fer front. Cada vegada que feim una passa endavant, volen que en feim dues enrere. Ni des de les institucions ni des de les aules ni des dels carrers deixarem que els drets de les dones vagin enrere.

Hem de seguir caminant, educant els nostres infants en la igualtat i la tolerància. Treballant de valent des dels governs locals i estatal perquè la societat en la que vivim s'entengui com el que és: una societat diversa, plural i enriquidora. Però sobretot hem de seguir fent feina perquè aquest discurs de l'odi no vagi enlloc.

Comentava al principi que era un bon moment per fer balanç. Crec que és complicat resumir-ho en un any positiu o negatiu perquè des del passat 8 de març, 51 dones han estat assassinades, s'ha plantejat - com a mínim - una desena de vegades l'eliminació de la Llei contra la violència de gènere i no s'ha reformat el Codi Penal per englobar els delictes contra la llibertat sexual.

Però també ha estat l'any en què les aules s'han omplit d'igualtat gràcies a iniciatives de diversos centres de les Balears. L'any en què des de les més joves fins a les més majors han sortit a dir a les que han estat agredides que no estan soles. Dia 8 de març commemora el Dia de les dones treballadores. Aquestes dones, al cap i a la fi, som totes: les que representam a una part de la ciutadania, les que eduquen des de les escoles, les que cuiden a casa, les que aprenen als instituts€ Per totes elles, per totes nosaltres, hem de seguir treballant per una igualtat real, on els nostres drets no es puguin tornar enrere. Hem de seguir treballant, en definitiva, per una democràcia feminista.

*Coordinadora de Més per Mallorca i vicepresidenta del Govern