Cada 8 de març celebram una data molt especial per a les dones. Una data en la qual volem honrar la memòria d'aquelles que ens precediren, que posaren fins i tot les seves vides al davant per defensar la seva lluita, les seves idees, la seva dignitat, al cap i a la fi, el seu dret legítim a ser considerades i tractades igual que els homes.
En aquestes històriques reivindicacions hi trobam la llavor d'aquest moviment que ens agermana a totes, que ara ja és imparable, perquè els hi devem a les que començaren, ens ho devem a les dones del present, però sobretot, els hi devem a les dones del futur.
Mallorca és una Illa feta per dones, per dones valentes, lluitadores, ... Aquelles que treballaven la terra amb les seves mans o que cosien amb la pobra llum del quinqué i es robaven hores de son per aprendre a llegir d'amagat. Avui que les nines han deixat d'anar a costura per anar a l'escola igual que els nins, ara que sortadament no hem de demanar permís als nostres pares o marits per viatjar o fer feina. Ara que les dones sabem que som capaces de fer tot allò que ens proposem. Ara és l'hora de convertir aquesta igualtat teòrica, aquesta igualtat sobre papers en una igualtat real.
Ens trobam en un moment esperançador, però també un moment on hem de mantenir els ulls oberts. No podem permetre que les nostres joves acceptin postures d'inferioritat davant els seus companys de sexe masculí. No podem permetre que s'instaurin relacions poc saludables o s'avenci cap a la cosificació de les dones. Ni una passa enrere.
A les nostres mans està. En l'educació respectuosa dels nostres infants, perquè els nins no neixen masclistes, no els hi convertim. Calen mesures on no hi hagi cabuda els rols de gènere. Que la conciliació i el repartiment igualitari de la feina domèstica siguin una realitat. Volem una societat on no despertem mai més amb la notícia de la mort d'una dona a mans de la seva parella o exparella. No ens ho podem permetre.
Les dones som les propietàries del nostre futur. És el moment que posem en marxa polítiques responsables, accions contundents perquè les dones prenem el paper que ens pertoca, el que és just. Com a dona que es dedica a la política voldria poder dir un dia que gràcies a les nostres decisions valentes, cada vegada més dones ocupen el lloc que mereixen a l'àmbit social, econòmic, polític i cultural. Que deixem una societat que avança amb el pas ferm i decidit de les dones.
Vull reivindicar també el paper decisiu dels homes. Perquè el feminisme no és cosa de dones. Afortunadament, cada vegada més homes se senten identificats amb aquest moviment. Perquè lluny del que alguns volen fer creure, feminisme no és odi cap als homes. Feminisme i odi no poden anar junts, perquè el feminisme és amor a la vida, al respecte, a la tolerància. El feminisme fuig de la discriminació de qualsevol classe. El feminisme només persegueix el fi noble que les dones siguem considerades i tractades com a ciutadanes de primera, simplement igual que els homes. Com diria Simone de Beauvoir, "Que res no ens defineixi. Que res ens subjecti. Que sigui la llibertat la nostra pròpia substància" i crec, fermament, que juntes ho aconseguirem.
*Candidata al Consell de Mallorca per El Pi
