08 de marzo de 2019
08.03.2019

I què feim amb els organismes d'igualtat?

08.03.2019 | 11:30
I què feim amb els organismes d´igualtat?

Darrerament, s'han produït atacs als organismes d'igualtat amb expressions que els qualifiquen, per exemple, com «xibius de feministes radicals». S'intenta així crear la sensació que aquests organismes no calen, que no són necessaris. Però al mateix temps, moltes vegades les mateixes veus plantegen que la igualtat real no està assolida. Deuen pensar, per tant, que aquesta igualtat arribarà sense impuls de normativa i de mesures. O que la violència envers les dones s'eradicarà sense campanyes, sense mesures de detecció, prevenció i actuació.
Aquest 8 de març, en què el moviment feminista ha tornat a convocar, a dinamitzar i a convidar-nos a la vaga internacional de dones, és un bon moment també per reflexionar sobre per què existeixen els organismes governamentals d'igualtat i quines en són les funcions i la relació amb les diferents entitats i grups que treballen per la igualtat.

Ens remetem a l'any 1983. Aquell any, s'aprova la llei que crea l'Instituto de la Mujer com un organisme autònom que en aquell moment estava adscrit al Ministeri de Cultura i tenia la finalitat d'impulsar el compliment dels articles 9.2 i 14 de la Constitució. És a dir, es tracta d'impulsar la igualtat de dones i homes en tots els àmbits i de fomentar la participació de les dones en la cultura, la política, la societat. En aquest context, es comencen a impulsar programes de formació i a coordinar les diferents polítiques destinades a fomentar la igualtat. Més endavant, l'Instituto passa a formar part del Ministeri d'Assumptes Socials i és llavors quan es comencen a posar en marxa plans d'igualtat, el primer dels quals abasta des del 1988 fins el 1990.

Al mateix temps, diferents comunitats autònomes també varen crear els seus Instituts de la Dona, i l'any 2000 a les Illes Balears es va crear l'Institut Balear de la Dona com a organisme autònom aleshores adscrit a la Conselleria competent en serveis socials. La creació de l'Ibdona seguia el mandat constitucional de considerar la igualtat com un dret bàsic i el mandat de l'Estatut d'Autonomia, que en l'article 9 ordena les institucions públiques a promoure la llibertat, la justícia i la igualtat. Les finalitats de l'Institut Balear de la Dona són elaborar i executar les mesures necessàries per fer efectius els principis d'igualtat; impulsar la participació de les dones en tots els àmbits, i eliminar qualsevol forma de discriminació. Aquesta ha estat i és la tasca de l'Institut Balear de la Dona.

Més tard, durant la legislatura 2007-2011, a l'illa de Mallorca es crea la Direcció Insular d'Igualtat, que impulsa plans d'igualtat als ajuntaments; i a l'Ajuntament de Palma es crea la regidoria d'Igualtat, que posa en marxa el servei d'atenció a dones víctimes de violència de gènere. Així i tot, a la legislatura següent desapareix la Direcció Insular, que reapareixerà al 2015 a Mallorca, i es crea també a diferents illes.

Per altra banda, el 2004 s'aprova la Llei integral de protecció a les víctimes de violència de gènere, que impulsa la creació de serveis d'atenció social, jurídica i psicològica, amb la intenció de reparar el dany patit per les víctimes. Arran d'aquesta llei, es crea la Delegació de Govern de Violència de Gènere, organisme que coordina totes les actuacions i impulsa les mesures per eradicar la violència envers les dones. Temps després s'aprova la Llei 3/2007 d'Igualtat. Aquells foren anys d'impuls de mesures i polítiques d'igualtat i de consolidació de Drets.

L'any 2008 es crea el Ministeri d'Igualtat, però les veus crítiques ja es comencen a sentir abans de posar-se en marxa, ja que malauradament la igualtat i l'eliminació de la discriminació i la violència envers les dones per a molts no és una prioritat, sinó que és vist com una tudada de recursos.

Amb la crisi econòmica i amb l'impuls del neoliberalisme com a mesura principal per sortir d'aquesta crisi econòmica, es van desmantellant les polítiques socials i d'igualtat i la seva primera víctima n'és el Ministeri d'Igualtat. A les Illes Balears, però, es resisteix aquesta envestida, malgrat que el pressupost destinat a l'Institut Balear de la Dona pateix serioses retallades.

A Europa, des d'on s'havia impulsat la creació d'organismes d'igualtat, també es deixa de donar prioritat a les polítiques d'Igualtat i a moltes altres comunitats els organismes d'igualtat, a més de ser víctimes de les retallades econòmiques, deixen de tenir el rang institucional que tenien quan foren creats o arriben fins i tot a desaparèixer.

A les Illes, a l'hora de demanar-nos què feim amb els organismes d'igualtat ho hem de fer amb la Llei d'igualtat, aprovada l'any 2016, a la mà. Cal tenir clar què la transversalitat de les polítiques d'igualtat no és possible si no existeixen organismes específics d'igualtat que visibilitzin que la igualtat entre dones i homes no està encara assolida i que tinguin la iniciativa d'assenyalar i impulsar mesures.
El Feminisme té bona salut i les polítiques d'igualtat van ben encaminades gràcies a un moviment de dones potent que les empeny. Però no ens podem despistar. Els drets aconseguits poden ser arrabassats. Per això, cuidem els organismes i les polítiques d'igualtat. Cuidem les feministes que ens assenyalen allò que encara cal fer i impulsar. Cuidem la teoria feminista i aquelles que es posen les ulleres de gènere per fer investigació.

Bon 8 de març Feminista!

*Directora de l'Institut Balear de la Dona

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!