Els grans canvis acostumen a produir-se de manera sobtada, de vegades abruptament, després d'un corrent continu que dona avisos de la transformació. Quan l'any passat, el 8 de març es va convocar la primera vaga feminista, es va originar l'esclat tranquil i contundent d'una demanda permanent a la qual encara no s'ha donat resposta malgrat els avenços aconseguits. La igualtat entre homes i dones progressa. És cert. Però el que hem aconseguit fins ara només és un esbós del que hauria de ser el dia a dia de la nostra societat. De la societat de tot el món.
Respecte d'aquesta qüestió, el Banc Mundial, en el darrer informe sobre dona, economia i legislació revela els països del món que han aconseguit una paritat de gènere real pel que fa a les lleis laborals: Bèlgica, Dinamarca, França, Letònia, Luxemburg i Suècia. Per tant, dels 193 països que formen part de les Nacions Unides, només 6 han implantat qüestions òbvies que encara són un mur que aconseguirem esbucar: que per la mateixa feina, el mateix salari; que per les mateixes responsabilitats, els mateixos drets.
Aquest ha de ser l'horitzó irrenunciable perquè només una societat que reconegui aquesta realitat serà una societat completa. Aquí, a les Illes Balears, cada vegada estam més a prop d'aconseguir-ho.
El simbolisme també és important. Per primera vegada s'ha trencat el relleu masculí a la presidència i puc dir que encapçal amb molt d'honor un gabinet majoritàriament format per dones.
Des del primer dia de la legislatura, el Govern de les Illes Balears ha demostrat resolució per posar en marxa mesures que redueixin els obstacles socials i econòmics a les dones. Al front d'aquestes iniciatives tenim una llei d'igualtat minuciosa i garantista que obre camins i aporta mitjans per construir una equitat social entre homes i dones. I hem inclòs la perspectiva de gènere, de manera transversal, a les nostres polítiques amb el paper actiu de l'Institut Balear de la Dona.
Crec que aquesta transversalitat és necessària per aconseguir la fita de la igualtat en tots els àmbits de la nostra vida. Per força ens trobam davant d'un objectiu que només es pot assolir amb un treball conjunt, amb el qual tots anem teixint una xarxa que ens connecti i ens faci ser més justos. Sense discriminar ningú.
Per això, ara que s'ha donat via lliure a un masclisme que ha trobat refugi a un discurs polític retrògrad, és el moment de sortir al carrer amb força i units per protegir drets que no s'han de donar per fets. I ho hem de fer amb la convicció que només junts aconseguirem una societat justa, solidària, completa i, sobretot, igualitària en què dones i homes creixin sense discriminacions.
Aquest futur és a les nostres mans.
*Francina Armengol és la presidenta del Govern de les Illes Balears
