Molt poc temps abans que l'autoindulgent Roma triomfàs aquí i arreu del món, un altre producte d'origen mexicà ja havia robat el cor del públic espanyol. En aquell cas no es tractava de públic adult, sinó infantil, i el producte en qüestió no era audiovisual, sinó una jugueta. Durant les setmanes posteriors a les festes de Nadal, a la tercera planta d'un conegut centre comercial de Palma es podien veure llargues coes de nines que anaven a pesar, a vacunar i a llevar la dent a un nou model de pepa anomenat "neonato". Al corner en qüestió, una al·lota disfressada d'infermera atenia les nines una per una com si es tractés d'una autèntica consulta pediàtrica. En primer lloc, col·locava una màscara d'oxigen sobre la cara de la pepa, després la pesava amb una petita bàscula i apuntava el pes en una cartilla mentre donava l'enhorabona a la nina-mare per l'atenció que dispensava a la criatura. Finalment, els pares de la nina -de la real- pagaven els complements i les dosis d'aliment que la infermera prescrivia per al correcte creixement del seu nét de jugueta.
La marca 'Neonato' és propietat de Distroller, una empresa mexicana fundada per Amparo Serrano, la dibuixant que ja havia conegut l'èxit amb la marca 'Virgencita plis', una versió naïf de la verge de Guadalupe. Segons ella mateixa explica en una entrevista, va ser durant un malson que li va venir al cap la idea de comercialitzar pepes amb forma de prematur (amb la marca Ksi-meritos) i de fetus (amb la marca Sigotos) per tal de despertar entres les nines la vocació de cuidar els éssers vius. A la web ksimeritos.net es va una mica més enllà i s'explica el següent: "Su éxito se atribuye a la experiencia que ofrece la marca de ser madres, ya que estos cigotos requieren, según la propia dinámica del juguete, unos cuidados muy similares a los que necesitaría un feto, para sobrevivir en el útero de su madre y llegar a ser un bebé".
Tant els ksi-meritos com els Sigotos estan emmascarats en el grau just per tal que, on els nins hi veuen una jugueta innocent i divertida, els pares hi vegin un instrument d'instrucció per a les mares del futur. Per descomptat, els Sigotos no són representats com a zigots reals, sinó com a petites bolles de pèl de colors vius i ulls immensos. Igualment, els ksi-meritos, tot i estar proveïts d'un petit cordó umbilical i la polsera pròpia dels hospitals, tenen sempre cares divertides que els fan agradables als ulls dels infants. Les capses en què es presenten són, en realitat, incubadores dins les quals s'han de mantenir els "neonatos" durant almenys dues setmanes. Mentrestant, han de ser alimentats per via umbilical amb l'ampolla de sèrum que ve inclosa en el pack. La capsa en qüestió, a més, dóna indicacions com les següents: "¡Cuidado! ¡Ser vivo dentro!", "Nunca lo dejes sin alimento", "Vacúnalo lo antes posible" o "Nunca lo abandones, es muy sentido". El resultat de tot plegat és una mena de Tamagotchi analògic que genera una obligació, la de tenir cura d'un fill fictici durant les vint-i-quatre hores de tots els dies de l'any.
El joc és, per definició, incompatible amb l'obligació i amb la norma estricta. En cas contrari, deixa de ser un joc per passar a convertir-se en instrucció, en el sentit marcial del terme. Algú imaginaria, per exemple, que en ple segle XXI i en un país democràtic es regalessin armes de jugueta als nins sota l'advertència que aquell regal comporta l'obligació de defensar la pàtria en tot moment i de per vida? De fet, si a alguna d'aquestes marques d'armes infantils se li ocorregués vestir els seus dependents de soldat i fer-los donar classes de tir als infants i vendre'ls uniformes paramilitars, l'escàndol seria majúscul. En canvi, avui és possible despertar l'instint maternal a canonades, tal com fa Distroller, sense provocar cap polèmica ni una.
Els estereotips de gènere, tot i que sovint s'oblidi, no són una imposició pròpia de la vida adulta, sinó una convicció inculcada des de la infantesa. Durant milers d'anys aquesta convicció ha estat la d'una maternitat entesa com a deure i responsabilitat exclusiva de la dona i, al capdavall, com la seva única opció per a desenvolupar-se íntegrament com a persona. El proper divendres, mentre milers de dones i homes es manifestaran a places de tot Espanya per la superació d'aquest i altres estereotips de gènere, alguns partits seguiran jugant a culpabilitzar les dones que no volen o no es poden permetre ser mares, moltíssimes nines se seguiran disfressant de princeses a les rues i ruetes i encara més nins jugaran a matar-se en multitudinàries batalles de Fortnite. Enmig de tota aquesta efervescència, però, algunes mares de set, vuit, nou o deu anys perdran la infantesa rere els seus fetus de colorins i davant la indiferència aparent del feminisme i de les autoritats competents.
