El 8 de març, dia de la dona treballadora, ens fa especialment present el paper de la dona en la nostra societat. És un dia de reivindicacions i de preses de consciència. Avui voldria reflexionar sobre una noció i una qüestió de les quals se'n parla molt i es fa també alguna cosa, però potser no donem la importància deguda al fet que porta rostre femení. Diverses raons em fan pensar en una solidaritat femenina.
En primer lloc, entre els grups de la humanitat generalment desfavorits s'hi ha de comptar com el primer el de les dones. Elles han sofert i sofreixen una marginació que es caracteritza per la seva extensió a la meitat (almanco) de la humanitat; per la seva persistència, atès que ve de segles i mil·lennis; per la seva naturalització o arrelament en la cultura, perquè tantes vegades encara se la considera normal; per la seva intensitat, ja que afecta a tots els aspectes de la vida: familiar, laboral, social, política, sexual, l'exercici dels seus drets, etc., i de tal manera no és superficial que arriba fins a l'extorsió, el xantatge, l'insult, la repressió psicològica i àdhuc la violència física, que assoleix el seu cim amb la mateixa mort, l'assassinat a vegades de manera tan brutal que sembla inimaginable. Aquest és el primer argument a favor del caràcter femení que ha de tenir la solidaritat. Aquest primer aspecte de la solidaritat femenina contempla les dones com a subjecte passiu, en el sentit de que es tracta d'una solidaritat que se ha d'exercir a favor d'elles, almanco fins que s'assoleixi una real igualtat de drets i oportunitats, respectant i reconeixent las diferències. I solidaritat en el seu sentit estricte, és a dir, que estableix unes relacions en les quals uns hi perden perquè altres hi guanyin i en tot cas fent nostres les seves causes i els objectius de les seves lluites.
En segon lloc, la solidaritat porta rostre femení per l'aportació a la solidaritat que el moviment feminista està realitzant, que podem sintetitzar en aquestes dues: 1ª) la crítica al productivisme i la reivindicació d'una ètica de la cura, atenció (el cuidado), i 2ª) la perspectiva de l'altre concret.
Pel que fa a la primera aportació, comencem per fer un aclariment. No es tracta de reservar la reproducció a la dona, mentre que al baró li vendria a correspondre la producció com a tasca pròpiament masculina. Un repartiment de tasques que a vegades s'ha fet des d'un punt de vista marxista. Segons aquesta opinió a la dona li correspondria la reproducció, que seria la tasca pròpiament femenina, caracteritzada per les activitats com el part i la criança dels fills, la cura dels malalts i els ancians i el treball domèstic. Amb aquest repartiment es torna a la concepció tradicional del rol sexual femení, identificant el sexe biològic amb el rol de gènere socialment construït. De cap manera es tracta d'això, sinó d'introduir en la vida pública models de conducta i d'emocionalitat (amabilitat, proximitat) que prèviament estaven confinats al domini de les activitats típicament femenines: la importància de les relacions personals per a la realització personal, el valor del treball ben fet per ell mateix, l'ajuda als altres i coses semblants.
Com han demostrat diferents estudis sociològics, les dones tenen una altra concepció de l'èxit, que no es posa tant en els valors materials o en el seu rendiment, com en accions adjacents al seu treball, com els contactes interpersonals, la capacitat de ser útil als altres, prestar assistència i ajuda. Amb aquesta actitud de fet posen en qüestió l'habitual "principi de rendiment", que implica necessàriament una profunda reestructuració del principi.
Pel que fa a la segona aportació, des de la mateixa consideració moral de l'evolució psicològica del ser humà s'ha arribat a la distinció entre una ètica de la justícia i una ètica de la cura, per a definir el tarannà masculí o femení amb què s'afronta l'ètica. La distinció respon a que el judici moral de les dones és més contextual, és més atent als detalls de les relacions i les narratives. Las dones semblen més capaces i expertes en revelar els sentiments d'empatia i simpatia. Atenció al context, als altres, a les relacions coincideix en la concreció, fan que en moral (i en la solidaritat) es prengui el punt de vista de l'altre concret, és a dir, ens porta a considerar a tots i cada un dels sers humans com un individu amb una història, una identitat i una constitució afectivo-emocional, concretes. Assumint aquest punt de vista fem abstracció d'allò que constitueix lo comú. Intentam comprendre les necessitats de l'altre, les seves motivacions, què busca, quins són els seus desitjos. Aquest punt de vista implica una nova manera d'afrontar els problemes de l'altre, les normes de la nostra interacció solen ser privades, no institucionals. Són normes d'amistat, amor i cura, d'aquesta manera no tan sols es reconeix o es reforça la humanitat, sinó també la individualitat humana concreta. Aquest punt de vista té com a sentiments morals corresponents amor, cura, simpatia i solidaritat.
La mirada femenina posa al descobert un aspecte de la solidaritat, poc tractat en l'actualitat, i, no obstant, gens aliè al mateix concepte des dels seus inicis, especialment sota el lema de la fraternitat.
Una tercera raó per reclamar la solidaritat femenina és que són en gran part les practicants d'aquesta virtut. Tant en escoles i hospitals com en els serveis socials, l'atenció als malalts, ancians, etc., elles solen ser la majoria. I també són les primeres en la solidaritat en el que s'ha anomenat "sofriment a distància", com és l'ajuda als països empobrits. Aquesta raó l'ha posada a primer pla la commemoració del 60è aniversari de la fundació de Mans Unides, una gran ONGD posada en marxa i portada per les dones d'Acció Catòlica Espanyola. Felicitats per elles i coratge per tal de seguir amb la tasca.
