Aquesta legislatura s'ha traduït en el major i més ferm exercici de sobirania ecològica al llarg de la història de Balears. Així, taxatiu, sense més. Hi pot haver opinions, matisos o discrepàncies, però l'aprovació de la llei de residus, la de canvi climàtic i el decret per a la conservació de la posidònia, obrin la porta de pam en ample per poder fer aquesta afirmació de manera rotunda, ferma i contundent.
Els posicionaments polítics, escrits en la casella de sortida d'un programa electoral, esdevenen reptes de magnituds importants quan toca estar al capdavant de la gestió, a les institucions. Reptes que atreuen magnèticament infinitats d'entrebancs que sovint exigeixen habilitat per sortejar-los, però que sobretot requereixen de convicció, perseverança i fermesa. Reptes que, sovint, es tradueixen en legislar, provocant una espècie d'efecte crida a sectors que tenen potència per polaritzar la societat i que, des dels seus nítids i definits interessos, exerceixen mecanismes de pressió amb missatges catastrofistes, com si el país hagués de caure a plom al dia següent.
Tot i els escenaris vestits de demagògia i cortines de fum, la realitat de Balears des de fa ja algunes dècades cridava a un exercici de responsabilitat. L'incessant pressió humana, en el sentit més ampli, i la posada en qüestió vers la capacitat de càrrega de cada un dels valors i recursos naturals del nostre territori insular demanen, sense demora, accions d'entitat que ajudin, si més no, a virar el rumb que condueix el país cap al precipici. Emprendre aquest camí no és tasca fàcil, no només pels entrebancs dels lobbies, sinó perquè de partida, moltes de les competències que ajudarien a posar límits encara depenen de Madrid (ports i aeroports o la gestió de costes, a cop d'exemple). La fusió dels dos fets exposats, doncs, requereix d'enginy als territoris que, com Balears, divisen un escenari gris fosc que difumina la seva sostenibilitat ambiental i ecològica.
Es requereix, per tant, de valentia i convicció política per dur endavant iniciatives que, llindant amb les competències de l'Estat -sempre propens i proper als mecanismes d'impugnació- ajudin a traçar i dibuixar un escenari normatiu que faciliti l'evolució cap a un panorama pròsper i ecològicament sostenible.
Les divergències ideològiques i polítiques reflectides sovint en els eixos parlamentaris marquen una línia notablement visible que separa, sense fissures, les maneres de fer. La presència d'una esquerra forta, sobiranista i ecologista, amb mires de país ha estat, és i serà cabdal per traduir les accions de govern en polítiques reals enfocades cap a un major grau de sostenibilitat, traçant pautes col·lectives que ens duran a totes i tots a disposar d'unes Illes més justes, equitatives i ecològicament sobiranes. Tanmateix no podem obviar que l'aprovació d'aquestes iniciatives contribuiran també a un canvi del nostre model econòmic, o si més no, a moltes de les seves pràctiques associades.
En aquests darrers quatre anys de Govern, amb el lideratge i empenta de Més per Mallorca, i complint amb els compromisos adquirits el 2015 amb els ciutadans del país, s'ha construït una estructura ferma que ajuda a divisar un horitzó més verd i que, tot sigui dit, ha posat Balears al centre de les polítiques valentes i pioneres dins el marc europeu comunitari. Tot i les passes fetes, però, no podem defallir. Aquestes polítiques, i moltes més que han de venir, sols estaran garantides des de l'estima i la defensa del territori i els seus valors naturals. Hem de seguir caminant cap a un futur més just, sostenible i sobirà.
I per aconseguir-ho només hi ha el camí de les polítiques que posen al centre la sostenibilitat i les persones. Polítiques sense emperons, basades en la defensa del territori i dels valors naturals.Cal legislar, més que mai, de cara a l'interès general. Cal mantenir el pas ferm en seguir conduint el nostre futur en un territori més just, sostenible i sobirà. Sols nosaltres, que l'estimam i el volem viu i cuidat, farem que aquestes polítiques de sostenibilitat segueixin sent cabdals i vertebradores, requisit indispensable per continuar amb el camí començat.
