L'anterior president del Govern central, Mariano Rajoy, va assegurar que el 2018 seria, finalment, l'any que veuria la llum el nou sistema de finançament autonòmic, negociació que està pendent des del 2014. El seu ministre Montoro va completar l'anunci dient que també seria l'any del Règim Especial per a Balears. Però quan se produí la moció de censura, un altre cop tot quedava en promeses.

El nou president Pedro Sánchez va començar el seu mandat deixant clar que no tenia temps d'afrontar el canvi de model de finançament dins aquesta legislatura. Mentre la seva ministra d'Hisenda, l'andalusa Montero, declarava solemnement que no pensava contemplar en el finançament autonòmic cap situació especial, oblidant que la insularitat, no només és una especificitat sinó que està reconeguda com a tal a la mateixa Constitució del 1978. Malament començava el mandat del president Sánchez pels qui patim un infrafinançament crònic i sabem que qualsevol retard no fa més que agreujar les greus mancances de la ciutadania. No afrontar el nou model, en aquesta legislatura ens du, anant molt bé, a molt avançat el 2020. I la senyora Montero feia bo el seu antecessor Montoro deixant el REB en una nebulosa.

Alguns ingenus pensàvem que encara ens quedava el capítol d'inversions en els Pressupostos de l'Estat per a l'any 2019, però quan es varen presentar descobrírem amb estupor i indignació que les nostres Illes no tan sols continuàvem a la cua de les inversions per càpita, com els onze darrers anys, sinó que la nostra assignació baixava una altra vegada en relació a l'any anterior.

Era la gota que feia vessar el tassó, i que deixava clar, per si hi havia algun dubte, que la ciutadania de les Illes, per al govern central no pintem ni un rave. Per més inri, els tres territoris que els darrers anys s'han situat a la cua a l'hora de rebre inversions pressupostàries de l'Estat, són Catalunya, País Valencià i Balears. Doncs, en el 2019 tant Catalunya com el País Valencià incrementen substancialment la seva assignació, per raons òbvies. Per una part, necessiten calmar el moviment independentista català i al País Valencià, sense els quatre vots dels diputats de Compromís, no s'aprova el Pressupost.

Mentre nosaltres no hem tingut capacitat de mobilització ciutadana ni comptam amb cap diputat al Parlament estatal disposat a defensar els interessos de la ciutadania de les illes per damunt dels interessos dels seus respectius partits estatals. Per tant, acabat el 2018 que havia de ser l'any de les millores en el finançament autonòmic, ni haurà revisió del model d'aquest, seguirem a la cua en inversions dels pressupostos estatals, i no sabem si hi haurà REB i sobretot, què suposarà aquest si és que finalment n'hi ha. Sense oblidar que el Govern central continua sense abordar el debat sobre la compensació al nostre deute històric, proper als 9.000 milions d'euros, i ni tan sols s'ha plantejat suprimir o modificar la llei Montoro que ofega els nostres ajuntaments i consells insulars.

És ben hora que tots prenguem consciència que així no podem continuar, i que per canviar les coses des de Madrid només entenen el llenguatge de la pressió social. Si no ens mobilitzem ni tan sols aconseguirem situar el problema del nostre infrafinançament a l'agenda política de l'Estat, així mateix, necessitam diputats i diputades, a Madrid, disposats a defensar els interessos de les Illes Balears abans que obeir els partits estatals, com tenen els bascos, catalans, valencians o canaris. Cal que a la pròxima legislatura, la defensa d'un bon finançament ha de ser un clam. Societat civil, institucions autonòmiques i municipals han de fer pinya per col·locar el bon finançament a l'agenda política de l'Estat.

* Membre del Consell de les Fundacions Darder Mascaró