El resultat de les eleccions a Andalusia i el canvi de govern a aquesta comunitat ens està donant l'oportunitat de comprovar com seria una suposada victòria del front reaccionari i ultraconservador a les Illes Balears. I el panorama és esfereïdor. Tot ha començat pujant els sous als assessors i rebaixant els imposts als rics, amenaçant lleis que defensen a les dones de la violència masclista o que treballen per treure morts de les cunetes.

Aquí un govern d'aquestes característiques automàticament implicaria rebaixes en els serveis públics, polítiques contra el ferrocarril, contra la sanitat pública, contra l'educació pública, a favor de la saturació, a favor de les grans superfícies comercials i en contra del petit comerç; portes obertes a la il·legalitat urbanística, corrupció. Ja ho hem vist abans. Es diu Cañellas, Matas o Bauzà. Es diu Palma Arena, Nóos o Cursach. Ara és blau, taronja i verd. És la dreta.

La raó de ser de Podem és clara: disposar de majories suficients com per a impulsar mesures que millorin les condicions de vida de la gran majoria de les persones. Mesures com pujar el salari mínim, pujar les pensions de manera significativa, aconseguir una fiscalitat més justa i redistributiva, reforçar drets, millorar serveis públics com la sanitat o l'educació. Els nostres socis de govern a moltes institucions, PSOE i Més, presenten la seva millor cara quan Podem està devora pitjant en la direcció correcta.

A Balears ho hem pogut veure, als Consells, a Palma, o al Parlament. Hem lluitat per aconseguir millores a tots els àmbits, impulsant l'educació 0-3 pública, lleis per garantir drets, com la de Memòria, la de LGTBI o la de Vivenda. Lleis que reforcen lo públic, com la de Camins, o defensen el medi ambient, com la llei de residus o la de canvi climàtic. Eliminem el peatge més car d'Europa al túnel de Sóller, davallem el preu de la ITV, eliminem l'importació de residus. Molta feina, amb l'objectiu clar: la gent sempre al capdavant.

El pacte ha de continuar, pel bé de la ciutadania de les Illes. Falta molta feina a fer, i hem de ser més ambiciosos. Diversificar l'economia per no dependre del caprici dels touroperadors o d'una bona temporada a s'altra punta del mediterrani; invertir més en educació per construir noves escoles i eliminar els barracons; ampliar la xarxa de tren a la badia de Palma, Llevant i Nord; reforçar el servei públic sanitari per rebaixar llistes d'espera i moments de saturació; ampliar el Parc de Llevant. No dóna temps en quatre anys, però vuit ja són una altra cosa.

I el que la gent no es pot permetre és caure en la barbàrie ultradretana que regalarà els serveis públics a les grans empreses, privatitzant la sanitat i la educació, retornarà l'autogovern autonòmic a una situació prèvia al 78, finiquitarà l'estat del benestar i imposarà una societat en la que tothom serà igual excepte si ets immigrant, dona, gai, pobre, catalanoparlant o manifestant. No ho hem de permetre, i és a les nostres mans.