31 de enero de 2019
31.01.2019
Tribuna

Fins quan ho consentirem?

30.01.2019 | 20:59
Fins quan ho consentirem?

Com una societat adormida, consentida (qui calla consent), massa permissiva davant una realitat que ens afebleix econòmica, social, medi ambiental i políticament. Patim un infrafinançament estructural i permanent que afecta directament el dia a dia de serveis bàsics com l'educació (manca de centres educatius i ràtios elevades en una comunitat amb una de les taxes més altes d'alumnat migrant), la sanitat (llistes d'espera i saturació de serveis com els d'urgència) i els serveis socials (gent major mal atesa que s'acostuma a la soledat). Però també el transport públic, com el ferroviari, pateix la manca de recursos econòmics, mentre a la península sobren diners per a fer línies d'AVE, arreu.


Estam per davall, any rere any, de la mitjana en inversió de l'Estat a les comunitats autònomes i, en comptes de millorar, empitjora respecte a l'any anterior. Se'ns diu que aquesta desigualtat en la inversió territorial es vol compensar amb el Fons d'insularitat del Règim Especial de les Illes Balears (REIB ). És a dir, el nou REIB es vol convertir en la compensació d'una injustícia flagrant i perdre la seva raó de ser: compensar econòmicament el fet i el cost de ser un territori insular.

Més de la meitat del deute públic (prop dels 9.000 milions d'euros) que tenim totes i tots els illencs és degut a l'infrafinançament de l'Estat.

No hi ha Justícia, perquè aquesta és lenta, precària des del punt de vista logístic i urbanístic. Som de les poques comunitats que no tenim les competències de Justícia traspassades i el tema de la infradotació econòmica del traspàs és una de les claus per no fer-ho efectiu. Tot això agreujat, amb casos com el d'Eivissa, amb un incendi presumptament intencionat que posa en evidència aquesta precarietat i condiciona la resolució de molts dels casos pendents de sentència (aquí només hi guanyen els demandats i presumptes persones delictives).


I davant tot això, fins quan ho consentirem? Com a societat illenca, ens pertoca actuar per l'interès general i per a fer efectiu el benestar dels que vivim a Balears. No fer res també és una decisió que ens responsabilitza de la realitat existent. Tenim drets però també tenim deures i aquests deures no es poden delegar en ningú altre. Revertir aquesta situació no és responsabilitat exclusiva dels que es dediquen a la política sinó que ho és de cadascun de nosaltres. Si la societat balear organitzada a través de les entitats socials ens crida a la mobilització contra aquesta injustícia, hem de respondre totes i tots per a fer-nos valer i per exercir la nostra responsabilitat de manera activa i no passiva. Perquè responsables ho som i ho serem, d'una manera o de l'altra.

* Secretari general de l'STEI Intersindical

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!