Acabam de canviar any, i hauríem de pensar en els reptes que ens depara el que entra. Els podem classificar en diverses tipologies:
1. Polítics locals: celebram eleccions d'àmbit local i autonòmic en menys de cinc mesos. Pel que s'ha publicat, les maquinàries dels principals partits encara no han començat a reunir-se a pensar els programes. Aquest fet, fa uns anys, era inaudit. Diuen que l' auge de l' extrema dreta podria significar la caiguda de Francina Armengol i Socias de la Presidència de la Comunitat, així com d'alguns batles d' esquerra a les Illes. Matisem-ho: si hi ha canvi de Govern, es deurà més pel descens electoral de Podem i de Més que no per l'auge d'ACTÚA-VOX.
2. Polítics locals (III): si al Partit Popular se li escapen molts de vots - i escons - en favor de Ciutadans i Vox...es podria donar el cas que el PSIB acabàs essent la força més votada de l' arxipèlag ( si l' aparell de José Hila funciona a Palma, no ho descartin ).Però que el "pacto de perdedores" ( Rajoy "dixit") acabàs funcionant com a Andalusia., donant el poder autonòmic al PP . A canvi de la batlia a Fulgencio Coll i Bucher, candidat d'ACTÚA-VOX? Podria ser.
3. Polítics locals (V): els partits que no regenerin de manera quasi íntegra les seves llistes pels llocs capdavanters, no hauran entès el missatge de la veritable guanyadora de les darreres conteses electorals: l' abstenció.
Però hi han d' altres factors que poden fer d'aquest 2019 un any apassionant.
1. Política nacional: podem assistir a unes eleccions legislatives durant el 2019. És una possibilitat no llunyana, i segons els qui en saben, depèn molt de si Pedro Sánchez aconsegueix a la fi dur o no endavant els seus pressupostos...i trobar una sortida digna no ja a la qüestió catalana, sinó al tema dels "presos de consciència" - així els anomena la premsa francesa - que a diferents presons catalanes estan confinats.
2. Política nacional (II): pareix que ha estat una sorpresa, però hem descobert que a Espanya existeix un votant ultradretà de cert pes. O dretà més enllà del PP. Ja hi era, i des de feia temps: votava resignadament unes sigles ja que no tenia a qui escoltar. Però ara ja el té, amb un missatge definit: a les darreres eleccions andaluses, als districtes militars, on històricament s' havia votat Arenas, va votar en massa VOX. Un discurs directe, dur si volen, senzill en format: "Espanya, el primer, autonomies fora, immigrants al carrer". Dos factors que ajuden a la seva eclosió: a/ la crisi econòmica del 2007 ha fet molt de mal. b/el procés català ha fet el seu efecte catalitzador.
Economia:
1. Molt possiblement comencem a veure el que és una crisi turística. No en quan a EBITDAS o Guanys abans Impostos ( les cadenes potser encara aguantaran per les moltes amortitzacions financeres a que estan sotmeses en aquests moments ), però sí a GOP o Resultat Brut d' Operació, el que realment passa per caixa, es factura.
2. Aquest fet podrà tenir conseqüències. No ja en la qualitat del servei, sinó en la qualitat i duració de la temporada. És possible que el 2019 molts hotels encara provin d'obrir uns mesos més que la temporada estricta. Però els experts no ho veuen tant clar en quan el 2020 i - sobretot - el 2021. Veurem.
3. Deixant el monocultiu turístic, veurem com s' accelera la crisi de consum interior. Tant a nivell nacional com internacional. Pocs països del G-20 els presenten en positiu a dia d' avui. Tota Crisi de Consum que duri més de dos trimestres consecutius sol ser considerada "recessió". En aquests moments els índexs de decreixement són encara tènues comparats amb els del cicle 2007-2008, però és evident que el comerç internacional no podrà suportar molt més aquesta situació.
4. Això ens podria donar a veure un increment de les bosses d' atur. Podria ser que el 2019 encara fos un any de transició, i aquest fet es veiés el 2020. Probablement sigui així. Però una cosa sí es podria donar no per segura, però per probable: el clima d'estabilitat ( i fins i tot cert creixement ) laboral està arribant al seu zenit.
5. A nivell social i de ciutadania, aquesta incertesa econòmica ens obriria la porta a un fenomen que crèiem quasi oblidat: nombroses execucions bancàries en curts períodes de temps. I és que aquests darrers anys s' han signat hipoteques en un volum molt important, i amb una classe laboral molt més empobrida que la del principi dels 2000.
En fi, Pau i Salut per a tothom. Bon 2019.
