El passeig militar que ha iniciat la dreta trinitària i tridentina per reconquerir les Espanyes, a Mallorca du el camí d'acabar convertit en passeig nupcial. De moment, don Mateo i don Fulgencio ja s'han declarat amor etern, mentre el sector del PP que derrotà Bauzá no sap si li convé més deixar perdre aquest bon partit o dur els noviis fins a l'altar, conscient que tot altar és una taula de sacrificis i que, aquest en concret, podria enviar cap a l'altre món el seu presumpte regionalisme. Aznar, per si de cas, ja va donar el vist i plau al casori durant la seva intervenció al Club Diario de Mallorca el passat dotze de desembre. Els aplaudiments amb què el públic va respondre a la referència que feu a Santiago Abascal feren palès que el PP allà reunit vol casament. Només durant les reiterades referències de l'expresident a "los golpistas catalanes" els aplaudiments superaren la intensitat d'aquell instant; i és que el "a por ellos" uneix fins i tot més que l'amor.
A l'estil del 'Make America great again' de Trump, don Fulgencio va declarar a aquest diari que pretén recuperar la bellesa, la tranquil·litat i l'esplendor de Palma. Però tant ell, des de Canamunt, com don Mateo, des de Canavall, són cavallers acostumats a habitar el vermell de l'ou de la ciutat i, per això mateix, resulta molt sorprenent que en puguin trobar a faltar la bellesa i l'esplendor. En no esser, és clar, que el passat esplendorós a què es refereix el candidat de Vox sigui el de la Palma amuradada on els pagesos i menestrals de la part forana hi tenien l'accés limitat. En aquest cas, als regionalistes del PP pot ser els convindria més oposar-se a les núpcies amb Vox, no sigui cosa que, volent comandar, acabin exercint de servents o de missatges dels dos senyors.
Parlant de senyors, fa més de mig any, un alt càrrec de l'actual Govern va descriure així la situació del PP a les nostres illes: "En Cañellas era un senyor que feia veure que era pagès, en canvi, en Company és un pagès que vol fer veure que és senyor. I encara que pareixi que sí, una cosa no té res a veure amb l'altra!". Algú podrà adduir -i se li haurà de donar la raó- que si els integrants del "Govern de la gent" haguessin fet de si mateixos diagnòstics tan afinats com els que fan de l'oposició, pot ser avui no estarien entregant currículums o cercant refugi en una poltrona avinent. Tot i això, cal reconèixer que és cert que, per a un cavallers d'intramurs, un pagès o un menestral d'extramurs, per molt que s'hi esforci, mai no deixarà d'esser un pagès o un menestral d'extramurs. Aquesta fèrria estructura social -i mental- ha fet que, històricament, s'hagi subestimat la vivor de la gent de poble i que, en conseqüència, se n'hagin calibrat erròniament les capacitats quan s'hi entra en disputa. Sense anar gaire lluny, Bauzá i Delgado en poden donar testimoni.
El mes de juliol de l'any passat, quan Pablo Casado va incloure la plana major del PP illenc en els òrgans de direcció del partit a canvi dels vots dels seus compromissaris, aquell pacte es va vendre com un triomf de les posicions moderades i una nou càstig a la línia suïcida de José Ramón Bauzá. Però sis mesos després, tot i saber que el regionalisme dels populars i el federalisme dels socialistes són meres disfresses del folklorisme de "platos típicos y bailes regionales" de l'Espanya de Cuéntame, sorprèn el gir de cent vuitanta graus que ha emprès el PP balear. És tal el canvi de posicions que, si s'obviàs l'autoria d'algunes de les declaracions de les darreres setmanes, hom podria pensar que foren els bauzanistes i no els regionalistes qui guanyaren el darrer congrés regional.
El difícil equilibri en què es troba Company i el seu equip pot ser encara molt més precari si es consuma l'enllaç entre don Mateo i don Fulgencio i, per extensió, entres els seus respectius partits. En previsió -i amb la mateixa alegria que va ignorar durant quatre anys el que estava passant dins la policia municipal- l'exbatle de Palma ja ha declarat a aquest diari "no sé lo que me separa de Vox". A mesura que els d'Abascal vagin mostrant el seu autèntic rostre, però, o bé el PP s'haurà d'acabar desmarcant clarament d'ells o bé haurà d'assumir el seu discurs. De moment, sembla que Casado està disposat a transigir en tot el que a masclisme es refereix i, fins i tot, a assumir el discurs antiimmigració de Vox. Ara bé, serà possible pactar amb un partit anticonstitucionalista que propugna el desmantellament de l'Estat de les autonomies i, alhora, seguir sacralitzant la Constitució de 1978 com ha fet el PP fins ara? Està disposat el PP de les illes a sacrificar l'autonomia i, en conseqüència, el seu regionalisme, per tal d'assolir el poder de la mà de Jorge Campos? És possible fer aquest sacrifici sense acabar sacrificant-se?
