S'acosta un nou any i, tots i els desitjos inherents a l'esdeveniment, no puc deixar d'experimentar sensacions agredolces. La primera d'elles arran de la lectura d'una carta adreçada a aquest diari, on una lectora es queixa de la injustícia que representa haver de tenir por pel simple de fet de ser dona i haver de tornar a casa tota sola a la nit. I és ben cert. Els homes, per regla general, no sentim aquesta por, però està en bona mesura en les nostres mans aconseguir que elles la deixin de tenir. Pensem-ho fredament: no és normal que una dona, pel sol fet de ser-ho, hagi de viure constantment amb la por de ser agredida o violada. L'any que acaba en va ple, de casos que ho il·lustren: La Manada, l'assassinat de na Sacri, la mort violenta de Laura Luelmo ... Cal invertir aquesta tendència des de ja, sense excuses ni dilacions. I tant els jutges com la policia hi juguen un paper fonamental, a l'hora de dictar sentències i protegir les víctimes.
Sense sortir de les pàgines d'aquest diari, em va cridar l'atenció l'article de Daniel Capó titulat "La alegría de Scrooge", tot referint-se al famós Conte de Nadal de Charles Dickens. Cada any rellegesc aquest magnífic relat, on al meu parer s'hi reflecteixen moltes de les claus del que representa aquesta festivitat i que no tenen res a veure amb l'edulcoració i el consumisme a què ens aboquen aquestes dates. Per poc que hi reparem, el vell i avar Scrooge representa una mica cadascú de nosaltres a la vegada que, mitjançant l'evocació dels esperits de Nadal, ens recorda que és possible humanitzar-nos de bell nou, tornar a reconciliar-nos amb la nostra naturalesa amb gestos prou senzills i a l'abast: una mirada, un gest, un canvi d'actitud... No és tan difícil, tot és qüestió de proposar-nos-ho. Netejar-nos per dintre, tornar a ser d'alguna manera el nin o la nina que tots hem estat; deixar, en definitiva, que flueixin els bons sentiments en un món com més va més tenallat per l'ambició, la indiferència envers l'altre i l'egoisme galopants.
I ja que parlam de bons sentiments m'agradaria acabar recomanant un llibre que vaig tenir ocasió de presentar no fa gaire a la Biblioteca de Can Sales. Es tracta de "Col·lagen per a l'ànima" (Documenta Balear, 2018), un tractat sobre el poder de la gratitud que té molt a veure amb tot això de què parlam. Els seus autors, Tolo Alzina i Pere-Jordi Munar, es varen proposar un exercici tan senzill com difícil de dur a la pràctica: passar un temps sense pronunciar cap queixa ni criticar ningú. Com a alternativa, varen anotar en una plagueta la quantitat de fets, situacions i persones a les quals mostrar-se agraït per una raó o una altra, sovint des d'una perspectiva tan òbvia com ignorada. El resultat és un llibre coral, escrit des de les premisses de la compassió i la solidaritat més essencials. Si hagués de definir en quatre mots allò que per a mi ha significat la lectura d'aquest text, diria que es tracta d'un llibre bell, poètic, savi i intuïtiu. És un llibre bell perquè ens remet a la simplicitat de les coses quotidianes (Gràcies pels matins rodons: plens d'aire fresc, sol, treball per fer i bona companyia); és un llibre poètic perquè conté imatges que ens reconcilien amb el món a través d'encertades i aconseguides metàfores (La tardor i la seva aigua, els bolets, el canvi de vestit de la natura, aquesta hemorràgia de colors que entapissa el món); és un llibre savi perquè està confegit de petites grans veritats que sovint ignoram o de les quals no en som prou conscients (Gràcies per les petites coses i per la gustosa gratitud que comporten... / La revelació, moltes vegades, no necessita llum ni taquígrafs); i, finalment, és un llibre intuïtiu perquè està escrit no tant a partir del coneixement o la cultura adquirida com de l'experiència viscuda, encara que aquesta no s'adapti sempre als nostres desitjos (Gràcies pels dies torçats, motiu d'aprenentatge i superació).
Pensau-hi un moment, sobre totes aquestes qüestions. Trobareu prou matèria per fer una bona llista de propòsits per a l'any que som a punt d'encetar. Mentrestant, us desitj a tots un feliç i venturós 2019, amb l'esperança que aquests qualificatius esdevenguin alguna cosa més que bones intencions.
