La solidaritat que acostuma a despertar el nadal té la virtut aparent de beneficiar aquells qui més ho necessiten, però té la virtut real d'emmascarar les raons últimes de la desigualtat i, en conseqüència, d'immunitzar-nos davant qualsevol intent de revertir-la. Aquest doble joc virtuós, retratat amb una mestria insuperable per Luis García Berlanga a Plácido, és el que s'insinua aquestes setmanes rere l'onada de solidaritat i germanor que ha desfermat l'actuació del jutge Florit contra els periodistes Kiko Mestre i Blanca Pou. Avui tot és amor pel periodisme, però demà, quan s'acabi la treva i els selfies d'una campanya més nova facin oblidar els selfies amb la boca tapada, la llibertat d'informació seguirà igualment amenaçada. Perquè, tal com passa a Plácido amb la pobresa, el que s'ha posat públicament en qüestió durant aquestes setmanes ha estat l'efecte, però no la causa. És a dir, s'ha discutit la capacitat que tenen els jutges de posar límits als drets dels periodistes, però no la capacitat que tenen els presumptes empresaris d'influir sobre els que han de marcar aquests límits.
Restringir a l'època de nadal la preocupació per la pobresa ha estat la millor manera de reduir-la a problema conjuntural, a simple esdeveniment de temporada com ho són el torró o els llagostins. En canvi, elevar la pedestre actuació del jutge Florit a atac contra els drets universals té el perill d'aconseguir l'efecte contrari. A saber, el de fer oblidar que en cap altre cas i contra cap altre diari no hauria estat possible que es dugués a terme una actuació com aquesta. Perquè indignar-se davant l'atac rebut per aquests dos periodistes i, al mateix temps, seguir donant per bo que, en el cas Cursach, la notícia no és Cursach sinó les presumptes filtracions que lesionen els seus drets -com si la veritat d'una informació anul·lés la veritat de l'altra- és entrar en un doble joc tan pervers com el de la solidaritat nadalenca. A diferència d'aquesta, però, el doble joc informatiu que arrossega aquest cas no servirà només per a indultar la mala consciència d'aquells que han decidit mirar el dit per no haver de mirar la lluna, sinó que servirà, sobretot, per a indultar el propi Cursach.
A Mallorca, els drets universals, tot i ser considerats una nosa supèrflua, es toleren amb l'elegància i la discreció habituals. Sempre i quan, és clar, no entrin en conflicte amb els nostros, que són l'única llei natural realment acceptada. I és que, en un país on el dret a la informació estigués realment amenaçat, avui Kiko Mestre i Blanca Pou ja no estarien en condicions d'assistir a cap concentració ni de concedir cap entrevista. En canvi, la fraternal col·laboració de la fiscalia, la policia i el jutge a l'hora de confiscar-los els mòbils és una demostració més de què, a les Balears, és innecessària la vulneració d'uns drets elementals que en altres contrades seria imprescindible per assolir els mateixos objectius. A la fi les nostres illes pugnaran de tu a tu amb el seu principal competidor turístic i, gràcies a Florit, Sicília sense morts ja serà coneguda arreu com la Turquia sense erdogans o l'Aràbia Saudita sense khashoggis. Cal reconèixer almenys, que poques societats han assolit el nostre nivell de sofisticació a l'hora de modular els drets i les aparences.
Avui vespre, mentre el món sencer esperarà l'aterratge del Pare Noel, la gran família que és Mallorca rebrà la visita del seu Padrí Noel particular. Les messions sobre qui heretarà enguany el paper protagonista no s'han fet esperar, però d'entrada cal assumir que, enmig de tanta disfressa i de tanta barba postissa, magistrat i acusat parteixen amb un clar avantatge. Tanmateix, tot apunta que la grisor de la barba del primer no podrà competir amb la blancor de la barba del segon, que serà qui, presumptament, acabarà planant sobre terrats i consciències amb el seu sac carregat d'advertències. Sigui com sigui, els fills bords i els parents llunyans de la família no podrem saber mai quins són els paquets que el Padrí Noel guarda i que amb tanta impaciència han fet actuar a prohoms d'estaments tan diversos.
El nadal ha estat sempre una època propícia per a valorar l'any que s'acaba i fer propòsits per al que comença. Per això, davant el risc sistèmic que comporta la patata calenta que la família té damunt la taula, ha arribat el moment de decidir si n'hi haurà prou amb fabricar un innocent o si serà necessari fabricar una víctima. Si es decideix fabricar un innocent, caldrà agrair la contribució de tots aquells que, amb la seva imprudència o la seva imperícia, hauran fet possible que es declari nul el judici. Per contra, si es decideix fabricar una víctima serà necessari que també es fabriquin uns culpables. A la vista dels darrers esdeveniments, pot ser la decisió ja estava presa des de fa setmanes i la nit d'avui, tal com correspon a les famílies molt unides, serà només una nit de brindis i concòrdia.
