04 de diciembre de 2018
04.12.2018
Tribuna

Andalusia, manca de lideratge o esgotament de projecte?

03.12.2018 | 19:54
Andalusia, manca de lideratge o esgotament de projecte?

Les darreres dues setmanes vaig ser fora de Mallorca. Un fet usual en molts illencs que es dediquen al turisme: en acabar la temporada , partim cap a un lloc absolutament diferent de Mallorca.

Enguany, però, la desconnexió era doble: les eleccions andaluses eren a l' aguait, i veure les coses des de l' exterior sol donar una certa perspectiva i fredor, mancada en molts polítics i tertulians.

Un bon amic meu em va avisar fa poc: "si Vox entra, serà culpa de'n Junqueras, que és a la presó". Servidor, que acabava d'aterritzar de Barcelona, li va contestar que no tan sols de l'Oriol, sinó de'n Pedro Sánchez, per haver estat el que els castellans diuen "una nenaza, un blandengue" amb els catalanistes del procés. No ens vàrem equivocar de molt: sentir dir a Iñaki Gabilondo que "el procés ha dinamitado Anadalucía" és d'una lectura amb un focus molt primari, si se'm permet l' expressió.

Siguem seriosos: Vox i Ciutadans han entrat per la manca de lideratge del Partit Popular i del PSOE, respectivament. Aquesta és la trista realitat. D'un esgotament de projecte. D'una banda polític - l'alternança sembla liquidada – com de persones: les llistes populars i socialistes no eren un exemple de renovació, precisament. El mateix es pot dit de les llistes d'"Adelante Andalucía", per cert.

Ciutadans i Vox han rebentat el bipartidisme per il·lusió, perquè tenien un missatge. Que pot agradar o no. Però hi era. I mobilitzava unes bases decidides amb molt pocs recursos. Amb una certa èpica, si es vol. Enfront això...què oferien PP i PSOE? Molt probablement, "más de mismo". Unes llistes acordades pels aparells dels partits, uns programes molt tènues -en el cas socialista, podríem arribar a la conclusió de descafeïnat– i un contacte previ amb l' electorat històric que no ha pogut ser molt intens degut a la certa pressa i fins i tot improvisació amb que es convocaren les eleccions autonòmiques andaluses.

Els dos grans han de fer una gran autocrítica en comptes de culpar els abstencionistes. No val culpar qui s'ha quedat a casa quan no s'ha estat capaç d'oferir un producte atractiu. Ara més que mai, cal mirar cap a dins i no cap enfora. Analitzar amb el cap fred, establir-ne les causes i trobar les solucions.

Però culpar els qui fent legítim ús del seu estat de dret no han anat a votar, exhibint així el seu descontent amb l'oferta política que se'ls presentava? Potser és hora de recordar Winston Churchill: "les eleccions es perden per ingratitud dels votants o ineptitud dels governants". En el cas que ens ocupa, que cadascú triï el que vulgui.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!