Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El dos de maig de 1808 va començar la Guerra de la Indep... piiiiiiip!

Quan als mitjans audiovisuals algú pronuncia un mot que pot ofendre la sensiblitat dels llepafils, la solen tapar amb un xiulet.

Això és el cas de la paraula que no he pogut acabr d'escriure, i les seves derivades, fins i tot les abreujades com "indepe", que molta gent sol pronunciar, si més no, amb menyspreu i hostilitat, si no vertader odi.

Però anem a veure, què va passar a Madrid aquell dos de maig?

Ni més ni pus que una sedició contra la voluntat del rei Carles IV, que l'any anterior, al tractat de Fontainebleau, havia autoritzat Napoleó a enviar tropes a través d'Espanya per tal ocupar Portugal i repartir-se'l. Napoleó es quedaria amb la part central, amb el port de Lisboa, i Espanya, amb l'Algarve, la regió més pobre.

Per tant va ser una rebel·lió del poble contra una gent molt "ufana i superba", que parlava diferent, (per tant pensava diferent), i tenien l'intenció d'espoliar el país, com de fet va succeir.

Els madrilenys s'enfrontaren als invasors amb navalles -recordau Goya- fins i tot amb les armes del Parc d'Artilleria que els capitans Daoiz i Velarde varen repartir, desobeïnt les ordres del General Negrete, fidel a la voluntat del rei.

Al sendemà va començar la repressió amb els afusellaments que també retratà Goya, i començà la Guerra de la Indep...piiiip! o Peninsular, com li diuen els historiadors anglesos.

I convé tenir en compte que sense l'ajuda de Wellington possiblement ara parlaríem tots francès, i els nostros imposts anirien al Castell d'Iràs i no Tornaràs de la Hisenda Pública francesa.

Què voleu que vos digui? Tot plegat veig una situació simètrica a la del primer d'Octubre a Catalunya, encara que allà eren piolíns en lloc de mamelucs, i que en lloc de Goya, en donaren testimoni milers i milers de mòbils.

La diferència és que a totes les ciutats de l'estat -a Palma també- hi ha places, carrers i fins i tot monuments al Dos de Maig i als seus protagonistes, que legalment eren una colla de rebels, com hem vist.

Tenc curiositat per saber si d'aquí uns anys veurem plaques pels carrers i places amb els noms de les persones que ara són a la presó o a l'exili.

I que els pipicans estaran retolats amb un 155 ben gros.

Compartir el artículo

stats